dissabte, 7 de desembre del 2013

Per un Islam català. Part II


Pel seu interès reprodueixo la intervenció de Taoufik Cheddadi en una jornada sobre l’Islam on presentà la proposta de construir un fe musulmana referenciada al context català. El que es podria qualificar com un Islam català. Avui presento la transcripció de la segon part de la seva intervenció, la primera part està en la nota d’ahir.

Les teories Islàmiques dels propòsits (maqasid ) van evolucionar al llarg dels segles, especialment al segle XX. Els teòrics contemporanis van criticar les classificacions tradicionals anteriors de les necessitats a causa d'una sèrie de raons. Per remeiar aquests inconvenients, la noció de maqasid s'ha ampliat per incloure un espectre més ampli de persones - la comunitat, nació o la humanitat, en general. Ibn Ashur, per exemple, va donar prioritat al maqasid que s'ocupen de la nació (ummah ) sobre el maqasid que s'ocupen de les persones. Proposà que els maqasid universals de la llei islàmica són mantenir l'ordre, la igualtat, la llibertat, la facilitació i la preservació de la disposició natural pura (fitrah ). Quant a la terminologia, la  llibertat  (al Hurriiya ) és un terme recent incorporat en la literatura de la llei islàmica. El pensador Ibn Ashur, curiosament, va justificar l’ús del concepte de la al Hurriya a partir de les aportacions literàries de la revolució francesa que foren traduïdes del francès a l'àrab al segle XIX, encara que es va referir a d'una perspectiva islàmica sobre la llibertat de pensament, de creença, expressió, i acció en el mashi'ah (el voler). Un altre pensador, Rashid Rida, com a segon exemple, inclou la reforma i drets de la dona en la seva concepció de la Maqasid. La llibertat, la independència, social, política i reforma econòmica. Yusuf al Qaradawi, un tercer exemple, inclou la dignitat i drets humans en la seva teoria de Maqasid a més d’incorporar el conceptes de manteniment de la dignitat humana i els drets, la restauració dels valors morals, tractar amb equitat a les dones, la construcció d'una nació islàmica forta i un món cooperatiu. Mohammad al Ghazali parla de la justícia i la llibertat. Taha al- Alwani  parla de la unicitat de Déu i tenir fe (Iman), la purificació de l'ànima (tazkiyah), el desenvolupament (omran ) i la civilització a la terra.

Aquestes expansions del concepte de Maqasid ens permet respondre als problemes i preocupacions locals i globals, i ens permeten posar les bases d'un Islam català respectant tots els valors i principis de l'estat modern, i fer-nos sentir als musulmans catalans com a ciutadans, i a partir d’això, tenir els drets i deures que ens permetin treballar per aconseguir el benestar del país entre tots. Taufiq Cheddadi va concloure subratllant la importància dels Maqasid i la possibilitat del seu ús per construir un islam català, complementant les quatre eines bàsiques de l’Islam: el ijtihad o l'esforç intel·lectual per interpretar els textos, at Tajdid o la renovació de Din; al Islah o la reforma; i at Taghyir que vol dir canviar primer nosaltres mateixos a fi de canviar la nostra realitat, perquè Al·là no canvia el que tenen les persones, fins que elles no canviïn el que hi ha en si mateixos(13:11 ). Cal promoure una altra trobada per poder detallar i explicar aquests conceptes, Inshallah, per tal de saber més sobre els Maqasid. Ens aniria bé disposar de l’ajut del gran savi marroquí i especialista en usül al fiqhl (arrels del Dret), doctor Ahmed al Raissouni, graduat per  la universitat al Qarawiyyin de Fes, professor de usül al fiqhl a Marroc durant dècades, i possiblement el més important savi avui sobre Maqasid  Xaria.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada