Genealogia femenina de Jesús

Durant la missa del Gall escoltarem la genealogia de Jesús. Una llarga llista de noms extretes de l’Antic Testament. Alguns d’aquests noms són força coneguts, però d’altres no resulten familiars per la majoria de cristians. Cal ser un profund coneixedor de la Bíblia per poder evocar qui són. La lectura d’un petit text del papa emèrit Benet XVI sobre el significat d’aquesta genealogia m’he adonat d’un aspecte que fins ara m’havia passat per alt. Dins la llarga llista hi ha el nom de vàries dones que precedeixen a l’infantament de Maria. Són quatre dones de la història jueva abans d’acabar la genealogia amb el nom de Maria.

Aquestes dones no són les considerades part fonamental de l’estirp del poble jueu: Sara, Rebeca, Lea i Raquel. No, són unes dones més anònimes, menys simpàtiques en la història del poble escollit per Déu: Israel. Les dones que Mateu inclou en la seva genealogia, Rajab, Rut, Betsabé i Tamar havien estat considerades pecadores o marginals als ulls de la interpretació pura que feien molts jeus sobre els orígens del seu poble. Segons Benet XVI l’evangelista Mateu al situar aquestes dones en la seva genealogia està afirmant que els últims seran els primers. De tal manera que en els orígens de Jesús hi ha unes dones que estaven fora del marge de la llei jueva per ser considerades, en un moment o altre, pecadores, excloses i no jueves d’origen. I amb el naixement de Jesús són tingudes de nou en consideració.

Amb la inclusió d’aquests noms en la genealogia de Jesús Mateu manifesta que en el camí cap l’adveniment del fill de Déu hi ha també persones paganes i d’unes experiències vitals damnificades pels comportaments egoistes dels homes. Elles no són dones pecadores, tal com s’interpretà en el seu moment, sinó que són persones afectades sotmeses pel pecat per persones del sexe masculí. La inclusió d’aquestes dones en la genealogia de Jesús evita la seva lectura exclusivament masculina i situa el centra d’atenció en la línia de fe i de gràcia que precedeixen el naixement de Jesús. El qual dóna protagonisme a Maria, una dona, i deixa a un segon pla a Josep, l’home. Amb aquesta imatge Mateu col·loca tota la perspectiva de salvació en Maria, la dóna que confia, amb el seu fiat, a la promesa de Déu.