La fe en el passadís del món

En el petit relat Nadal amb Pere IV dins del llibre El nostre Nadal el bisbe Joan Carrera meditava sobre la lectura nadalenca del poeta. Explica que un dels seus poemes preferits era Racconto perquè era una composició nadalenca extraordinària. Destacà els següents versos

Hi hagué un primer pessebre

obscur i cautelós

d’anunci restringit

a una dotzena de pastors

i a tres especialistes

Més endavant el bisbe es fixa en uns altres versos

I avui ho diu tothom:

si l’infant nasqué trist

és que llegia la història de demà

Finalment destacava l’estrofa conclusiva, on Joan Carrera li agradaven els següents versos

I seguiren els homes les guerres de costum

però restà la fe petita

com un pessebre al passadís

Aquests versos portaren a l’estimat bisbe a fer una petita reflexió. “Potser, al cap de dos mil anys, els seguidors de Jesús no hem aconseguit gran cosa més que això: muntar el pessebre no pas en la intimitat de cada menjador, sinó, simplement, al passadís, i, encara, no en forma de polits diorames, sinó, més aviat, amb suros mal girbats, rabadans i caganers (...) Però la petita fe ha restat en el passadís de la història.

M’ha agradat saber, escriví el bisbe Joan, que l’autor de Racconto abans de morir redactà la seva pròpia esquela amb aquestes paraule emocionats «Joan Oliver, escriptor, ha mort invocant la vida i la doctrina de Jesús de Natzaret, mestre de l’amor i del perdó» I m’he preguntat: fóra possible que mai un agnóstic arribés a redactar una esquela com aquesta, si la fe no restés, malgrat tot, al passadís del món?”

Bon dia de Sant Esteve