Com és ja una
petita tradició, la comunitat pakistanesa de Barcelona ha unit en una mateixa
celebració la commemoració del naixement del fundador del Pakistan, Mohammad Alí Jinnah, i la festa del Nadal on es recorda
el naixement de Jesús, el Messies. Aquest gest té una profunda significació en
el procés d’incorporar a l’Islam elements de la tradició cultural catalana.
Aquest petit gest demostra com una comunitat musulmana pot integrar sense
dificultats un tret singular de la cultura occidental com és la festa del Nadal
la qual, tot i tenir un origen relacionat amb el cristianisme, aporta uns trets
culturals que poden ser compartits per molta més gent. Però el que m’ha sobtat
de la comunitat pakistanesa és la seva afirmació del reconeixement del valor
que té per ells Jesús com el Messies, profeta reconegut com a tal en l’Islam.
Aquesta
iniciativa convida a tots nosaltres abandonar definitivament la confortabilitat
de la tolerància i endinsar-nos en el camp de la convivència amb uns ciutadans
que professen una religió minoritària en el nostre país i uns patrons culturals
diferents als majoritaris. Cal donar aquest pas per afirmar el respecte de la
diversitat com a virtut cívica, reconeixent que ella consolida el caràcter
cívic de la societat. Conviure vol dir treball junts per projectes compartits i
assumits des del valor de la diferència. Per fer-ho possible cal crear espais
comuns de trobada i d’interacció continuada en els quals l’altre perd la
condició d’estrany i passa a ser el conciutadà. Així neix la confiança i s’avança
cap el coneixement i el reconeixement que els diferents no són uns estranys
sinó uns ciutadans que viuen en harmonia dins la diversitat de la ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada