Avui és Nadal. En aquesta Nit Santa ens ha nascut Jesús, el Salvador. La
tradició ens recorda la transcendència d’aquest fet com esclat de llum en la
foscor de la nit. Res serà igual ja després que la Llum hagi vingut al món. El
bisbe Joan Carrera parlava Nadal advertint-nos del risc de la seva banalització
si l’ofegàvem sota el consumisme d’aquests dies. Dia l’estimat bisbe: “el Nadal és important no pas a causa del que
fem nosaltres ... I mira que en fem de coses: en arribar aquestes dates sembla
que el temps se’ns escurça per la fal·lera que ens agafa de córrer amunt i
avall, de comprar i més comprar – tot fent càlculs! – d’atendre compromisos, d’enviar
felicitacions ... a banda de la feina de sempre.
(...)
Déu ens mira i somriu de
veure’ns tan atrafegats. I pensa, amb el seu bon humor infinit: a veure si amb
tanta activitat nadalenca oblidaran Nadal. Perquè el Nadal no és important a
causa de les coses que nosaltres fem, sinó per les meravelles que Ell ha obrat.
Totes les meravelles de Déu
es resumeixen en una, la que Maria Verge, engrescada, cantà: ha mirat la nostra
petitesa. (...) Sentir-se estimat: això és Nadal. Només qui és capaç de fer a
fons aquesta experiència podrà fer la d’estimar ell també. (...) És Nadal,
alegrem-nos de la fe de Déu. Ell creu en nosaltres i en els nostres germans.
Això és més important que tot el que nosaltres fem i desfem”.
Que tingueu un Bon Nadal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada