Absurditat

En la vida m’he trobat moltes situacions absurdes. No ha hi manera d’estalviar-se l’absurditat. Apareix per tot arreu i perdura persistentment. He viscut una situació que exemplifica perfectament tot això. He hagut de demanat una autorització a una administració estatal. La meva sorpresa és que, en la sol·licitud se’n demanava adjuntar una documentació que ja té la pròpia administració pública. Però, ràpidament vaig passar de la sorpresa a la indignació quan vaig comprovà que els papers que em demanaven els facilitava la mateixa unitat administrativa a la que jo m’estava adreçant.

Sóc un ciutadà comprensiu que, per la meva condició de servidor públic, sóc comprensible amb moltes errades de les Administracions Públiques. Però, el que no es pot amagar, és la necessitat d’una profunda reforma, radical si cap, de l’organització administrativa dels diferents nivells de govern especialment quan permet, com excepció, a una part de l’administració donar compliment allò que es prescriu com a norma general per totes les Administracions Públiques. Ben cert, que la introducció de la signatura electrònica facilita la majoria d’aquestes tramitacions, però l’absurditat segueix vigent per més informatitzada que estigui.