La missa del dia
de la família a Madrid promoguda pel seu cardenal arquebisbe, Antonio M. Rouco,
ha estat de nou, com acostuma ser-ho en els darrers temps, notícia. Però,
aquest any ho és per una significació especial. La missa familiar madrilenya,
tot un esdeveniment de magnificència de masses, era una aposta personal del
cardenal Rouco en la seva estratègia de mantenir un pols bel·ligerant amb el
govern de torn, sempre interpretant que és la millor manera de defensar els interessos
de l’Església catòlica espanyola. La noticia és que la celebració d’enguany, confiada
de nou en la seva dinamització al moviment Camino Neocatecumenal i animada pel
propi Kiko Argüello, no ha tingut el reconeixement esperat pel papa Francesc.
El papa Francesc
ha manifestat el seu suport clar i explícit a la cele·lebració organitzada de
forma més discreta i menys espectacular per l’arquebisbe de Barcelona a la
basílica de la Sagrada Família. En aquest lloc incommensurable on la teologia
està en les pedres el cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach,
ha notat la proximitat directa pel papa tant per la presència del seu llegat
personal, l’arquebisbe Vicenzo Paglia, persona sensible als plantejaments de la
Comunitat de Sant Egidi, com per la menció clara i directe d’aquesta
esdeveniment feta del propi papa Francesc durant la cerimònia de l’Àngelus
romà. L’arquebisbe Paglia, persona senzilla i afable, ha manifestat una
mentalitat oberta i comprensible amb les noves realitats del nuclis de
convivència més enllà de la forma tradicional de família defensada pel
catolicisme.
El gest del papa
Francesc no ha passat desapercebut per ningú. Mentre a Madrid, el cardenal
Rouco, recolzant-se amb els moviments cristians més tancats i prou sorollosos
amb tot el que sona a neo-cristianitat, s’ha tornat a posicionar en relació a
les polítiques governamentals. Mentrestant, a Barcelona, el cardenal Martínez
Sistach ha continuat la tradició de fer de la missa de la família una
celebració diocesana sense la càrrega política que es respirava, com els altres
anys, a la capital de l’Estat. Madrid i Barcelona, Rouco i Martínez Sistach,
els dos cardenals, representen dues maneres d’entendre les relacions entre
l’església catòlica i la societat. Un fomenta la confrontació a pit descobert,
l’altra, més proper al pactisme dels catalans, promou el diàleg i la
comprensió. El papa Francesc, home d’enteniments i acords, amant del consens i del
convenciment, ha optat per Barcelona. El seu gest honora a l’arquebisbe de
Barcelona, la diòcesi i un estil de ser i fer església propi de la comunitat
catòlica catalana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada