Kobani

Ben segur que moltes persones no havíem sentit el nom d’aquesta ciutat kurda siriana. Ara és forà coneguda com conseqüència de la guerra que enfronta l’Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant (EIIL) amb Síria i Irak. Kobani o Kobane és el nom kurd de la ciutat, mentre que en àrab és Ayn al-Arab que vol dir ull de l’àrab. Aquesta població de quasi 45.000 habitants es troba al nord de Síria i just al damunt de la frontera amb Turquia. Els seus habitants majoritàriament són kurds (89%), hi ha un 5% d’àrabs, un 5% de turcs i un 1% d’aremenis.

La ciutat sorgí al voltant de l'estació de tren construïda el 1912 per l'empresa alemanya Koban Railway Company per al Ferrocarril de Bagdad, atraient al seu entorn els kurds de les zones properes que començaren a construir les primeres cases de Kobani. El 1915, refugiats armenis que fugien del genocidi a Turquia s’establirien al costat de l'estació. Després de la demarcació de la frontera amb Turquia el 1921, una part de la població va quedar integrada a Turquia i avui forma part del districte turc de Suruc. La urbanització de la ciutat va ser planejada i construïda durant el mandat francès de Síria.

Els polítics kurds sempre han considerat que Kobani ha de formar part del Kurdistan siri. Les  Unitats de Protecció Popular (Yekîneyên Parastina Gel, YPG) kurdes,  braç armat oficial del Comitè Suprem Kurd del Kurdistà siri, ocuparen Kobani el 19 de juliol de 2012 com a resultat dels seu enfrontament amb el règim siri de Baixar al-Àssad. El 2 de juliol de 2014, la ciutat i pobles dels voltants van ser objecte d'un atac massiu de l'Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant. 16 de setembre de 2014 el EIIL va reprendre el setge de Kobani, amb un assalt a escala completa des de l'oest i sud de la ciutat. Prop de cent mil kurds sirians es van refugiar a l'altre costat de la frontera. El dia 6 octubre 2014 les tropes del EIIL ocuparen la part est de la ciutat.

Els atacs aeris de la coalició liderada per Estats Units no han pogut aturar el progrés de les forces islamistes per ocupar tota la ciutat. Avui, el YPG ja no pot defensar la ciutat. Hi ha una enorme preocupació que si Kobani  cau finalment en mans dels islamistes, que es reforcen permanentment amb reforços provinents d’Alep i Al-Raqqa, es doni una massacre dels pocs civils, uns 500, que encara queden a la ciutat. Es tem que pugui reproduir-se el genocidi de Srebenica vint anys enrere durant la guerra de Bòsnia. Els kurds de tot el món consideren emblemàtica la defensa i critiquen la passivitat de Turquia en aquest conflicte i la seva indiferència amb el que passa a Kobani. L’exèrcit turcs contempla el que passa a l’altra banda de la frontera i disparen contra els kurds turcs que volen traspassar-la per anar a defensar Kobani.

L’actitud de Turquia davant de l’Estat Islàmic és inquietant perquè dóna cobertura comercial a les exportacions clandestines del petroli de l’Estat Islàmic abandonant els kurds de Síria a la seva sort i, al mateix temps, reprimeix durament els moviments de solidaritat dels kurds turcs. Els kurds turcs, i de tot el món, estan força preocupats pel que pot passar a Koabni i demanen als occidentals que prenguem consciència de la gravetat de la situació d’aquesta ciutat.