Notes menors per la innovació política II

Un títol més presumptuós per aquestes notes podria ser el de principis per la renovació política. La idea és la mateixa. Però no pretenc proposar cap receptari per resoldre el dilema del descrèdit actual de la política. Em limitaré a insistir en elogiar la política, afirmar la necessitat de la seva renovació i proposar algunes idees, més a tall d’inventari que un desplegament conceptual, per on es podria avançar en aquest sentit.

Insisteixo, només són esborranys, pensaments vaporosos, com esfumats d’insinuacions que podrien interessar i fer-se servir per les formacions polítiques que es troben empantanades en les viscoses arenes de l’acció política. En un post anterior es publicaren les cinc primeres propostes.

Proposta 6. En política els ciutadans depositen la seva confiança en els polítics perquè governin la cosa pública bé i honestament. Aquesta confiança és el vincle que uneix a les persones. Per això, els lideratges polítics són sempre personals i efímers.

Proposta 7. El vot polític està molt influït les expectatives personals i la confiança transmesa pel candidat. L’elector, cada cop més, es motiva per la capacitat de generar confiança per part dels polítics. Les ideologies han perdut pes alhora de crear aquesta confiança i els aspectes personals cobren rellevància.

Proposta 8. Es poden establir analogies polítiques, però no totes valen perquè hi ha un sedàs ètic que actua de filtre. La dimensió ètica de la política ha d’actuar com a barrera per evitar manipular els frames dels electors sense criteris morals.

Proposta 9. Les associacions mentals estimulen el pensament polític perquè activen els frames particulars. Això justifica l’interès per presentar  la política com una successió de relats són importants

Prorposta 10. Sempre hi ha resistències a la innovació. Sembla com a impossible que la iniciativa de transformació del sistema polític pugui emergir tranquil·lament des de l’interior del propi sistema. Els actors polítics són refractaris al canvi, especialment si aquest qüestiona, no només el seu rol sinó també la seva pervivència.