La fortitud dels màrtirs

Entesa la fortitud en els termes expressats en la Compendi del Catecisme de l’Església Catòlica com a virtut que assegura la fermesa en les dificultats i la constància en la cerca del bé, arribant, fins i tot, a la capacitat d'acceptar l'eventual sacrifici de la pròpia vida por una causa justa, no es pot negar que aquest és el comportament de qualsevol màrtir. Com podria ser l’actitud mostrada per persones que, sense la condició de creients, han demostrat una gran fortitud en circumstàncies adverses i, fins i tot, algunes d’elles fins a l’extrem d’entregar la seva vida a favor d’una causa o unes idees. Si valgués conceptualment l’expressió, se’ls podria considerar màrtirs laics.

És bo commemorar la fortitud d’aquestes persones que han estat màrtirs. Perquè elles són bon exemples a seguir i, pels cristians, una rememoració de la mort i resurrecció de Jesús. Estem necessitats de fortitud. No cal arribar a l’extrem del martiri, però la vida sí que presenta molts situacions que ens demanen ser més forts. La condició humana tendeix a la feblesa i al defalliment. En aquests moments ens quan té sentit confessar les debilitats personals i pregar perquè Déu ens doni la fortitud que se’ns ha fet fonedissa. Cal pregar insistentment a Déu perquè ens faci més forts per afrontar la quotidianitat de la vida, especialment les seves batzegades. La vida està fornida de situacions que ens permeten ser testimonis sòlids de la fe i mostrar-nos forts davant les inclemències de l’entorn.