Sínode extraordinari sobre la família

Avui ha començat el sínode extraordinari sobre la família. Aquest esdeveniment, preparat amb molta cura des de fa un any, serà una bona ocasió per comprovar la solidesa del camí de renovació eclesial emprés pel papa Francesc. Durant quinze dies, els pares sinodals i els experts, un total de 250 persones debatran sobre la problemàtica de la família al segle XXI. A l’agenda hi entren tots els temes que giren entorn a la problemàtica familiar. Des del tipus de família, contracepció, parelles homosexuals, matrimonis concertats i l’admissió a la comunió eclesial dels divorciats tornats a casar. Temes tots ells no menors en la confrontació d’idees entre diferents tendències dins de l’Església catòlica.

La dinàmic del sínode extraordinari es perllonga fins l’any vinent en un nou sínode, aquest cop ordinari, també sobre la família. S’entén que aquest any entre els dos sínodes servirà per madurar les conclusions que es puguin arribar ara i veure quin és el marge de maniobra del papa Francesc per sancionar els acords sinodals. Aquest sínode és un pols clar entre les corrents eclesials reformistes i els grups més tancats. Durant les discussions sinodals ja s’han apreciat importants confrontacions d’idees entre cardenals representants d’aquests grups.

Si bé el tema del sínode extraordinari és una de les importants preocupacions pastorals principalment de l’Església catòlica europea i nord-americana, no és menys cert que les seves conclusions serviran per avaluar la pròpia autoritat del papa a l’interior de l’Església. Les seves paraules en l’homilia d’apertura del sínode “també nosaltres estem cridats en el Sínode dels Bisbes a treballar per la vinya del Senyor (referència a l’Evangeli el dia). Les Assemblees sinodals no serveixen per discutir idees brillants i originals, o per veure qui és més intel·ligent ... Serveixen per conrear i guardar millor la vinya del Senyor, per cooperar en el seu somni, el seu projecte d'amor pel seu poble. En aquest cas, el Senyor ens demana que tinguem cura de la família, que des dels orígens és part integral del seu designi d'amor per la humanitat” Aquestes paraules centraven el caràcter pastoral i no doctrinal que han de tenir els debats sinodals. Però, per si no havia quedat prou clar, afirmà contundentment a continuació “tots som pecadors i també nosaltres podem tenir la temptació de «apoderar» de la vinya, a causa de la cobdícia que mai falta a nosaltres, éssers humans. El somni de Déu sempre s'enfronta amb la hipocresia d'alguns servidors seus”. El papa Francesc fou prou clar i les seves paraules poden interpretar-se com un avís als que amagant-se darrera d’un debat doctrinal el que pretenen és mantenir un model d’Església que el propi papa Francesc qüestiona.