La
imatge d’uns monjos de Santa Maria de Montserrat amb unes pancartes
reivindicant volem votar és una icona
certa del present del nostre país. Era gest improvisat, senzill i solidari. Al
sortir de vespres, mentre molts ciutadans de Catalunya es trobaven a les places
majors de les seves ciutats, viles i pobles, els monjos s’aplegaven a la plaça
de Santa Maria, la plaça major al redós de la façana del monestir. Un conegut meu, notori i actiu anticlerical,
al veure la imatge ha comentat que fins
i tot, amb aquest gest, és veu que els catalans son diferents que els
espanyols. No diria tant per evitar generalitzar un judici poc amable. Però, el
que expressaven aquella desena de monjos és l’estat d’ànim i el que sent avui bona
part dels ciutadans de Catalunya. El govern de l’Estat nega als catalans el
dret democràtic ha expressar quin futur volen per Catalunya. Els monjos no anaven
més enllà de l’afirmació de l’exercici d’uns drets bàsics de les persones. En
primer lloc, opinar lliurament i, com a segona consideració, pot ser prèvia a l’anterior,
defensar l’autonomia de les persones alhora de ser considerades sobiranes del
seu destí.
La
cruïlla històrica que ens toca viure és aquesta: afirmar la sobirania política
dels catalans. Nosaltres, els catalans, som subjecte polític i, com a tal,
podem decidir com i amb qui volem viure com a poble. La nostra realitat
política bé de lluny. L’origen de les institucions es remunta en el segle XIV i
al llarg dels anys s’ha tingut cura de preservar la singularitat de les
Constitucions catalanes fins la seva anul·lació com a conseqüència de la
derrota de 1714. Avui, en un acte solemne, uns 800 alcaldes i alcaldesses de
Catalunya han lliurat al president de la Generalitat les mocions a favor de la
consulta del 9 de Novembre aprovades en ple. Ha estat un moment emocionant i
carregat de simbolisme. Alguns assistents han volgut aprofitar l’ocasió per
anar més lluny en la seva reivindicació, crec que no era el moment. El que ha
estat memorable ha estat la gran unitat del municipalisme a favor de la consulta.
El camí emprés per molts catalans per recuperar la màxima sobirania política és
complex, però davant de les dificultats cal preservar la unitat. Aquest és el
millor argument davant la sordesa de l’Estat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada