Comissió Islàmica d'Espanya

El govern de l’estat està disposat a posar ordre, manu militari, en el CIE, Comunitat Islàmica d’Espanya, després de més de vint anys de desgavell consentit. Des dels seus inicis el CIE fou una organisme bicefàlic perquè les diferents comunitats musulmanes a Espanya no es posaven d’acord per la qual cossa tenia dos secretaris generals cadescun d’una federació musulmana enfrontades entre si. La comissió permanent també era paritària, per la qual la institució representativa dels quasi 2 milions de musulmans d’Espanya era una organisme bloquejat. La CIE, creada a corre cuita per fer possibles els acords de cooperació de l’Estat amb la comunitat musulmana de 1992 estigué condemnada al fracàs, des dels seus inicis.

En un primer moment, el govern de torn l’any 1992, el PSOE, intervingué activament per crear aquesta comissió des del no res circumstància que afavorí, un cop constituïda, aquesta institució fou un caramel per Marroc per intentar controlar els marroquins que havien emigrat i així evitar que fossin un motiu de preocupació en la seva política interna. De forma simètrica, els contraris a la monarquia marroquina trobaren en la CIE una bona plataforma per projectar les seves opinions i agitar els marroquins de les comunitats musulmanes. Aquesta situació s’ha perllongat fins els dies d’avui tant en els diferents del PSOE com del PP. Cap d’aquests governs, en la seva política pública d’afers religiosos feu res seriós per canviar l’estat de la qüestió.

Ara, sembla que el govern de Rajoy vol canviar la situació. És evident que cal fer-ho, doncs bicefàlia era una anomalia que calia resoldre, el que probablement és menys encertat és la manera com es vol fer. Durant el govern Zapatero ja es feu un tímid intent d’acabar amb la fórmula dels dos secretaris, però la reacció de les comunitats musulmanes fou molt crítica perquè consideraven que era una ingerència de l’Estat en les organitzacions religioses i això vulnerable la llibertat religiosa constitucional. Hi havia, a com ara hi ha, opinions que consideren que, en el cas de bloqueig que impedeix exercir la llibertat religiosa, l’Estat ha d’intervenir. Opinions n’hi ha en tots sentits i el debat entre elles pot ser molt interessant per aclarir que cal fer els poders públics per garantir la llibertat religiosa dels ciutadans.

La manera com l’Estat ha decidit resoldre el tema ha disgustat a la comunitat musulmana perquè s’interpreta que és una actuació discriminatòria dels poder públics vers una religió. El mateix argument s’esgrimí anys enrere quan es volgué resoldre el tema. En el seu moment, algunes persones intentarem endegar una altra via que fracassà perquè, en cap moment, les autoritats públiques de llavors hi donaren suport. Algunes persones, des de Catalunya, proposarem que, en lloc de fer una modificació de la cúpula de CIE per via de decret, el que calia era endegar la creació de comissions musulmanes territorials a través d’eleccions democràtiques on les diferents comunitats escollissin els seus representants. Això comportava fer un cens, ordenar la representació i establir uns procediments electorals. Però pensàvem que era possible i que el moment era oportú. Un cop escollits aquests presidents territorials, per comunitats autònomes, eren ells els que, amb vots ponderats segons la dimensió de les comunitats que representaven, havien d’escollir la permanent de la Comissió Islàmica d’Espanya i els òrgans de representació. Era una visió federal enfront una comprensió centralista que volia imposar el govern del PSOE. Cal dir que, les autoritats del govern d’aquells moments s’oposaren durament a aquesta proposta i algunes persones rebérem algun toc d’atenció. Al final, no es feu res i, com a conseqüència de la inacció, s’ha arribat a la situació actual que sembla voler-se desencallar repetint els mateixos errors del passat.