Els pecats del cardenal Cañizares

Sé que sóc pecador, molts més del que voldria. Ho assumeixo i per això sovint entono el Miserere i demano perdó, i faig propòsit d’esmena. Admetre-ho em permet parlar dels pecats dels demés amb certa propietat, doncs abans de la palla en ull aliè sé reconèixer la biga en el meu ull. He dit tot això per parlar del cardenal Cañizares i la seva vigília per la unitat d’Espanya i, especialment, de la seva afirmació que Déu "vol la unitat, és el que li és grat, encara que ens obstinem a obrar el contrari, per raons que res tenen a veure amb l'Evangeli" i ha destacat que la seva homilia no era un acte polític, sinó d’afirmació de fe en Déu. El primer pecat que crec que ha comés el cardenal Cañizares es fer servir el nom de Déu en va. La doctrina catòlica explica que prendre el nom de Déu en va significa malgastar el nom de Déu, buidar-lo de sentit i banalitzar-lo. Cada cop que una persona esmenta sense sentit el nom de Déu vulnera el segon manament dels seus manaments. La tradició cristiana adverteix que els creients Déu no poden jurar en fals en nom del Senyor en fals perquè això és fer servir a Déu per donar suport a una mentida (Lv 19,12)

Amb tota la humilitat que em dóna saber-me pecador, m’atreveixo a afirmar que el cardenal Cañizares ha pecat al pensar que Déu vol la unitat d’Espanya. Segons les seves paraules en la homilia els cristians no es poden desentendre del que passa a Espanya: "qui s'atreviria a dir, assenyadament, que li és aliena a l'Església la situació delicada que travessem?, que no li importa? o que no ha de ficar-se en aquestes qüestions de la situació actual en la nostra pàtria?". Per això, continuà el cardenal Cañizares, “cal pregar uns pels altres, pregar per Espanya i la totalitat dels seus pobles i les seves gents i pregar com la major prova de caritat i proximitat nostra, com el millor que podem fer per tots aquells que formem aquest noble i gran poble d'Espanya gestat durant segles en unitat veritable". Francament, llegint el que va dir el cardenal arquebisbe de València no he pogut resistir la temptació d’evocar a dos altres cardenals de l’Església catòlica espanyola, el cardenal Pla y Deniel, y el cardenal Segura, per cert, dos eclesiàstics catalans que, en els anys 30 del segle passat, contra l’opinió d’un altre cardenal català, Vidal i Barraquer, aportaren part de la línia argumental per justificar el cop d’estat del general Franco. No crec que el pensament del cardenal Cañizares estigui massa allunyat d’aquells eclesiàstics que convertiren una guerra civil en una creuada a favor de la fe cristiana.