La corrua de refugiats caminant a Hongria i desplaçant-se a Àustria m’ha
suscitat diverses preguntes i una gran admiració per l’acolliment que els
ciutadans d’aquests països, en un primer moment, i després els alemanys, estan
donat als refugiats. La solidaritat ciutadana supera, de molt, l’actitud freda
i despreocupada d’alguns governs de la Unió Europea. També resulta admirable la
crida feta pel papa Francesc ha demanat a “a
les parròquies, les comunitats religioses, els monestirs i els santuaris de tot
Europa per a expressar la concreció de l'Evangeli i acollir una família de
refugiats ". Petit gest per cada una d’aquestes institucions que,
multiplicat pel nombre de centres catòlics a Europa pot esdevenir un gran gest
solidari. La primera pregunta que em faig i que, per més que he intentat
trobar-hi resposta en diverses fonts és: ¿per què han coincidit tantes persones
en el temps i en l’espai iniciant la marxa cap des del centre d’Europa a
Alemanya?. Veure tanta gent junta, caminant ordenadament en llargues files i
columnes per les carreteres centro-europea em suscita la curiositat per saber
el per què d’aquesta fatal coincidència capaç de mobilitzar tants refugiats en
cerca d’asil.
La segona pregunta té a veure amb la qualitat de la resposta de les
institucions públiques. Em consta que, des de fa mesos, alguns responsables d’immigració
de les institucions públiques catalanes han anat alertant de la possibilitat d’una
situació com la que ara s’està vivint. Els avisos no foren atesos. Des de fa
més d’any s’havia detectat un important increment en els registres de les
persones que venen a Barcelona demanant asil i refugi des de països de l’Orient
Mig. Malgrat aquesta informació, no s’havien pres les adequades mesures
preventives ni tenir un pla de contingència per si això passava. Tot i ser un
problema anunciat, tant a casa nostre com a la resta dels països europeus, cap
govern se’n preocupà a temps. Ara, tot són decisions preses a corre cuita perquè
el problema ja està aquí. Novament, l’anàlisi de les polítiques públiques posa
en evidència les dificultats que té la prospectiva preventiva per incidir en l’acció
de govern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada