L'acolliment dels refugiats

La corrua de refugiats caminant a Hongria i desplaçant-se a Àustria m’ha suscitat diverses preguntes i una gran admiració per l’acolliment que els ciutadans d’aquests països, en un primer moment, i després els alemanys, estan donat als refugiats. La solidaritat ciutadana supera, de molt, l’actitud freda i despreocupada d’alguns governs de la Unió Europea. També resulta admirable la crida feta pel papa Francesc ha demanat a “a les parròquies, les comunitats religioses, els monestirs i els santuaris de tot Europa per a expressar la concreció de l'Evangeli i acollir una família de refugiats ". Petit gest per cada una d’aquestes institucions que, multiplicat pel nombre de centres catòlics a Europa pot esdevenir un gran gest solidari. La primera pregunta que em faig i que, per més que he intentat trobar-hi resposta en diverses fonts és: ¿per què han coincidit tantes persones en el temps i en l’espai iniciant la marxa cap des del centre d’Europa a Alemanya?. Veure tanta gent junta, caminant ordenadament en llargues files i columnes per les carreteres centro-europea em suscita la curiositat per saber el per què d’aquesta fatal coincidència capaç de mobilitzar tants refugiats en cerca d’asil.

La segona pregunta té a veure amb la qualitat de la resposta de les institucions públiques. Em consta que, des de fa mesos, alguns responsables d’immigració de les institucions públiques catalanes han anat alertant de la possibilitat d’una situació com la que ara s’està vivint. Els avisos no foren atesos. Des de fa més d’any s’havia detectat un important increment en els registres de les persones que venen a Barcelona demanant asil i refugi des de països de l’Orient Mig. Malgrat aquesta informació, no s’havien pres les adequades mesures preventives ni tenir un pla de contingència per si això passava. Tot i ser un problema anunciat, tant a casa nostre com a la resta dels països europeus, cap govern se’n preocupà a temps. Ara, tot són decisions preses a corre cuita perquè el problema ja està aquí. Novament, l’anàlisi de les polítiques públiques posa en evidència les dificultats que té la prospectiva preventiva per incidir en l’acció de govern.