El govern de l’Estat ignora el principi de subsidiarietat

Notícia alarmant segons ha destapat el diari ARA, el govern de l’Estat vol modificar per reial decret el criteri d’assignació dels diners amb finalitats socials receptats a través de la declaració de renda dels ciutadans. Només tindrien dret a accedir a aquests diners aquelles entitats que tinguin un àmbit d’actuació a nivell de l’Estat. Si s’apliqués aquesta decisió, 61 entitats catalanes de treball social es quedarien sense rebre les aportacions via IRPF que l’any 2015 han estat 12,8 milions d’euros. Aquesta greu decisió, si es materialitza, és un pas més en el procés de tornar a situar sota el control de les visions centralistes el que l’Estat havia descentralitzat en els àmbits autonòmics. És evident que a Espanya hi ha avui governants que tenen una dificultat objectiva per comprendre el significat del model d’Estat consagrat per la Constitució de 1978 i els efectes del model competencial desenvolupat posteriorment. És sorprenent adonar-se que aquests governants, que en altres qüestions es declaren profundament constitucionalistes i exigeixen que els demés també ho siguin, són els primers en incomplir el sentit de la pròpia Constitució o les pròpies sentències del Tribunal Constitucional.

En el marc mental de molts governants espanyols no hi ha cabuda per allò que preconitza la Doctrina Social de l’Església catòlica: el principi de la subsidiarietat. La subsidiarietat es compta entre les directrius més constants i característiques de la doctrina social de l’Església. Segons aquesta doctrina “és injust remetre a una societat més gran i més alta allò que es pot fer des de les comunitats menors i inferiors” per la qual cosa “totes les societats d’ordre superior s’han de posar en actitud d’ajuda («subsidium») –i, per tant, de sosteniment, de promoció, de desenvolupament– respecte de les menors”  (compendi DSE 186). Em sembla paradoxal que l’actual govern d’Espanya, molt procliu a evidenciar que combrega dels postulats catòlics, no sàpiga aplicar en les seves accions de govern el sentit moral de la proposta de subsidiarietat de la Doctrina Social. No aniria malament que els governants entenguessin que la Doctrina Social no és un dictat de normes, sinó uns principis generals que poden servir pel bon govern de la societat.