S’han acabat les
vacances d’estiu i tot comença a retornar, pausadament, a l’estat natural de la
vida quotidiana regular. Però la fi del temps de vacances d’estiu no comporta
la fi dels problemes que es deixaren aparcats. Al contrari, alguns s’han
agreujat força. En els primers comentaris d’aquest mes que s’acosta al temps de
tardor, i qui sap a un temps de primavera per les aspiracions sobiranistes,
vull fer un repàs d’algunes de les qüestions que formen part de la meva
particular agenda de preocupacions.
El primer tema és
la qüestió dels refugiats polítics que venen a Europa des de l’Orient Mig,
d’Irak i, sobretot, de Síria. Les imatges dels informatius trenquen l’ànima i
commouen, i mouen a la compassió i misericòrdia. Aquestes imatges evoquen
l’inici de l’exili del poble català l’any 39 quan derrotat pel feixisme sortia
per Le Pertús. Els immigrants polítics de l’Orient Mig ofèn la consciència. Les
seves mirades, entre l’esperança, el cansament i l’ofec interior de la
frustració, exigeixen una resposta ràpida de solidaritat als europeus. Els
governs de la Unió Europea no han respòs amb celeritat. Els seus governants es
manifesten amb prudència i, en algu cas particular, com el cas d’Hungria, amb
comportaments molt poc humans i democràtics.
La situació
d’aquests immigrants estimula a algunes incòmodes preguntes: ¿per què passa tot
això?. No és suficient afirmar que la folia assassina de l’Estat Islàmic és la
única causa d’aquesta situació. És evident que els fanàtics islamistes radicals
han fet irrespirable la vida a molts sirians i iraquians per raons
ideològiques. Però aquesta realitat és conseqüència de successius errors
estratègics de les potencies occidentals sota el lideratge dels Estats Units
des de l’any 2003. La invasió d’Irak per enderrocar la dictadura de Saddam Hussein i la
desastabilització de Síria l’any 2011 per foragitar a Bashar el-Asad han
contribuït positivament a crear les condicions pels actuals conflictes de
l’Orient Mig. L’Estat Islàmic, amb la seva visió violenta de l’Islam, són una
conseqüència d’una sèrie d’errors estratègics continuats. Ara, els països
europeus hem de saber acollir generosament a aquestes persones desplaçades que
cerquen el refugi. Els països de la Unió Europea han de seguir l’exemple
d’Alemanya, que s’ha compromès ha acollir 800.000 persones en els propers
mesos, i acceptar quotes d’acolliment. Els europeus hem de ser testimonis de
solidaritat amb les persones que necessiten gestos d’acolliment fraternal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada