Revocació per incompliment electoral

Vaig seguir amb molta atenció el darrer debat electoral de tots els candidats de les eleccions del 27S. Vaig quedar-ne decebut per la inutilitat d’aquests tipus d’esdeveniments. Allí cadascú explicà el que li venia en gana, deia el que li havien dit que havia de dir, vingués a to o no, i tots reblaven les idees una i altra vegada. Fou desagradable comprovar que alguns dels participants foren enormement mal educats. En alguns moments era impossible entendre res del que es deia pel soroll que produïen les veus de tots parlant alhora. Una pèrdua de temps i d’esforços per intentar convèncer els indecisos, en el supòsit cas que aquests miressin ahir la televisió pública.

Les eleccions haurien de tenir més de contracte social que de mercadotècnia i les campanyes electorals haurien de servir per explicar la lletra petita, i la grossa, d’aquest contracte. Les campanyes no poden ser un simple exercici de marketing polític basat en una bona comunicació, unes encertades imatges i un seguit d’ocurrències, o exabruptes a l’adversari. Els que pensen això justifiquen que en una campanya electoral val tot i defensen que qualsevol promesa, per més irrealitzable que sigui, pot ser útil per seduir als votants. Després, quan la realitat exigeix una dura correcció del promès sempre s’apel·la a la duresa de la política, les dificultats de la negociació i, quan s’acaben aquestes excuses, s’afirma que les culpes sempre les tenen els altres. L’elecció política, i això és l’acte que comporta depositar una papereta en una urna, hauria de ser una variant del contracte social tant present en les teories de ciència política. Gràcies al contracte, les persones que l’han subscrit són fidels als acords presos i a la confiança depositada entre parts. Tot contracte social, segons les teories clàssiques, té unes clàusules on s’expliciten els drets i deures dels individus, regulades per les clàusules del contracte social; i l'Estat, entitat que ha de fer complir el contracte.

Les eleccions s’haurien d’entendre des d’aquesta perspectiva contractual. Així les persones que han signat el contracte, explicitat en forma de vot, haurien de poder denunciar al partit depositari de la seva confiança en el cas de flagrant incompliment. La ciència política tradicional preveu que, en el cas que passi això, l’elector al final del cicle legislatiu té la possibilitat de retirar la confiança quan decideix no tornant a votar a aquesta força política. Però això és insuficient. Caldria estudiar la possibilitat de revocar, més a curt termini aquesta confiança a través d’un mecanisme seriós i sòlid, per evitar-ne la seva trivialització. Seria com articular una moció de censura feta no pels partits de l’arc parlamentari, sinó pels electors. Suggereixo estudiar aquest possibilitat com una de les propostes de regeneració democràtica.