Polítics i policy

La cultura polític anglosaxona té dos termes, polítics i policy que defineixen dos conceptes ben diferents i que, per limitacions dels idiomes llatins, nosaltres ho unifiquen tot en un sol terme política. La distinció conceptual feta pels anglosaxons és força útil per moure’s correctament en l’àmbit de l’acció política i de la governança. Polítics és el que fan i diuen els partits polítics durant les campanyes electorals per guanyar eleccions i accedir al poder; mentre que policy és el que proposen els partits que hagin guanyat les eleccions per la bona governança de la societat. La policy acaba confluint en el s’anomena el government policies que perfilen les polítiques públiques.

La diferència dels dos conceptes permet distingir, per exemple, que les polítiques públiques, al formar part de la policy no estigui orientada a les seduccions i influències sobre els votants, perquè això pertany a la polítics. Segons aquest marc conceptual, l’acció de govern no pretén la gestió dels vots, sinó governar per resoldre els problemes de la gent. Si els governants ho fan bé, serà la millor presentació per concórrer amb garanties a les properes eleccions.

Al nostre país les coses funcionen d’una altra manera. Es tendeix que el polítics sigui omnipresent, tant durant la campanya electoral com en la pròpia acció de govern. Els governants perden de vista que han de governar per tota la ciutadania i no només pels seus electors. El matís és important. Atesa la limitació idiomàtica algú ha suggerit que la traducció de polítics podria ser politiqueria, però cop que té un to pejoratiu, podria traduir-se com política en minúscules, mentre que policy podria ser la Política en majúscules.