No
es tenen gaires notícies del que passava a la península Aràbiga pre-islàmica.
Hi ha un buit en la història del poble àrab abans del sorgiment de l'Islam
entorn de l'any 630. El coneixement d'aquesta història és feble. Els
historiadors ho justifiquen per l'escassa exploració arqueològica de la zona i
les poques fonts escrites accessibles, bàsicament inscripcions i monedes de la
zona de la Aràbia meridional. L'únic material directe disponible prové de fonts
escrites per altres cultures, tradicions o zones geogràfiques veïnes: egípcies,
gregues, romanes, etc., el que els especialistes anomenen protohistòria. Una
altra font d'informació és el que prové de la tradició oral fixada més tard per
escrit pels pensadors àrabs de l'època islàmica. L'interès de conèixer el que
passava a la península aràbiga abans de l'Islam és important per conèixer quin
era el context en què va aparèixer l'Islam.
Els
primers historiadors musulmans expliquen que la humanitat al principi era
monoteista. Després, amb el transcórrer del temps, es va anar apartant del
culte al Déu únic introduït per Ibrahim (Abraham) caient en el paganisme. Els
àrabs sucumbiren a les temptacions del
paganisme. Els primers teòlegs de l'islam utilitzaren el suposat paganisme de
la societat pre-islàmica per argumentar la importància històrica de Muhammad a
retornar la humanitat cap a Déu. Taqi ad Din Ahmad ibn Taymiyyah més conegut
com ibn Taymiyyah (1263-1328) potser va ser el primer teòleg a assenyalar la
importància del politeisme en la societat pre-islàmica. Segons l'univers
musulmà eren temps dominats jahiliyyah,
temps d'ignorància de la direcció divina. Per l'islam abans de Muhammad la
humanitat estava submergida en una gran barbàrie per haver abandonat a Déu,
eren moments de foscor. Però la realitat, no era tal com explica la mateixa
tradició islàmica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada