Un laborista musulmà alcalde de Londres

El laborista Sadiq Khan ha estat elegit alcalde de Londres vencent a les urnes al conservador Zac Goldsmith. La seva victòria és, en alguns aspectes, un petit joc de contrastos continus. El més rellevant, evidentment, és el polític. Khan i Goldsmith representen dues visions polítiques antagòniques i contraposades. Si pel nou alcalde el que és important és garantir la igualtat d’oportunitats per a tothom, pel polític conservador aquest no és el problema fonamental a resoldre. Khan creu en la igualtat d’oportunitats perquè la seva experiència vital és la prova del  nou de les polítiques socials orientades a garantir la igualtat d’oportunitats.

Khan és un advocat fill d’un emigrant paquistanès conductor d’autobusos; Golsmith és un multimilionari fill d’un notable banquer i hereu del negoci financer familiar. Khan nasqué en una barri popular i visqué en un habitatge social amb els seus pares i nombrosos germans; Goldsmith en una mansió pròpia de la gent adinerada. Khan estudià en un col·legi públic; Goldsmith en l’elitista escola classista d’Eton. Mentre Khan practicava la boxa com esport; Goldsmith jugava al selectiu criktet. Khan és musulmà practicant, de mentalitat oberta, com es pot comprovar en la seva defensa del matrimoni homosexual; Goldsmith és jueu no practicant. Khan treballà com advocat pro drets humans; Goldsmith dirigí una revista ecologista. Khan és una socialdemòcrata de centre esquerra; Goldsmith és un liberal llibertari. Khan és partidari de que la Gran Bretanya segueixi a la Unió Europea, Goldsmith no.

Sembla que aquests contrastos han estat determinants alhora de l’elecció de Khan com alcalde de Londres. Aquesta elecció ha estat un joc d’estereotips i de diferencies vitals. Els lectors han valorat més això que les propostes polítiques perquè tots dos proposàvem bastant el mateix. El que ha estat determinant és que al darrera dels dos candidats s’expressaven dues comprensions de vida totalment contraposades. Els estrategues de la campanya s’han dedicat a accentuar els diferents contrapunts. Però, en la manera de fer-ho, també les diferències han estat notables. Mentre Khan, no ha fet servir la seva condició de musulmà per atraure el vot religiós islàmic, encara que no ha deixat de dir que era musulmà, ni ha retret a Goldsmith que era un privilegiat; Goldsmith, i el mateix primer ministre Cameron, han intentat magnificar la dimensió ètnica i religiosa de Khan procurat relacionar-lo amb els islamistes extremistes.

El gran actiu de Khan ha estat el seu perfil personal. Els analistes diuen que això és el que li ha donat la victòria més que la seva fe musulmana. La seva experiència vital i el to de les seves intervencions li han donat la victòria. Moltes persones, amb itineraris personal similars, en algun punt amb Khan, s’han sentit representats per aquest. La vida de Khan ha exemplificat un dels lemes de la seva campanya: Londres és una ciutat d’oportunitats. A més, Khan representa un model molt important en la multicultural Londres: la identitat personal pot forjar-se a partir de moltes identitats particulars. Durant la campanya Khan s’ha presentat com una persona de múltiples identitats: londinenc, europeu, britànic, anglès, musulmà, d’origen asiàtic, d’herència paquistanesa, un pare de família i un amant espòs. El seu perfil personal reflexa les múltiples identitats que mostren moltes persones en les societats occidentals. S’ha acabat el temps que la nacionalitat comportava una identitat estereotipada. Ara no és així. Cada persona construeix la seva pròpia identitat a partir de molts referents.

L’elecció de Khan com alcalde de Londres evidencia que s’ha acabat el temps de la uniformitat d’identitat nacional. Els londinencs, com no fa massa anys enrere ho feren els habitants de Rotterdam, han escollit com alcalde a una persona que, entre les seves múltiples referències d’identitat, professen una fe que no és la majoritària de la seva societat. I si tot això no era prou clar, l’elecció de la catedral protestant de Southwark, com a lloc per prendre possessió del mandat d’alcalde és un missatge de respecte democràtic a la diversitat religiosa. Un des valors bàsics que ha de fer real aquesta idea de que Londres és una ciutat plena d’oportunitats sigui quin sigui l’origen dels londinencs. Per això, és d’esperar que, en un futur immediat, la notícia no sigui la religió dels candidats sinó l’encert de les seves propostes polítiques.