No
es poden servir a Déu i al diner al mateix temp. Aquest missatge forma part del
nucli essencial de la fe cristiana. L’entabanament pel diners ho acapara tot i
impedeix estimar als demés. L’afany per fer fortuna és una idolatria que
contamina la llibertat personal, empobreix el cor i l’endureix a les necessitats
dels demés. Els diners no són cap valor absolut perquè frenen la sol·licitud
als demés. La riquesa no està en tenir sinó en ser i compartir. “Encara et falta una cosa: vés a vendre el
que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor guardat en el cel. Després,
torna i vine amb mi”. Aquesta resposta de Jesús el contrarià i se n’anà trist
perquè era molt ric. agradà . Jesús digué als seus deixebles “Per als qui són
rics, que n’és, de difícil, entrar al Regne de Déu”. (Mc 10,21-23)
Cal
anar per la vida amb la màxima senzillesa i humilitat. No cal aspirar a ser
dels primers o perseguir la notorietat. Al contrari, sense pretendre expressament
ser els darrers, hem de fer les coses pel valor que tenen i perquè estem
convençuts d’allò que fem té sentit per si mateix. Tot el que se’ns pugui
donar, serà sempre de més a més. I si ho rebem, ho hem d’administrar com un
regal. “Molts que ara són darrers seran
primers, i molts primers, darrers” (Mc 10,31)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada