La família tribal, ¿progrés o retrocés?

He quedat sorprès per les declaracions de la diputada de la CUP “si pogués formar part d'un grup que decideix tenir fills en comú i en col·lectiu, em satisfaria la idea” perquè el concepte tradicional de família converteix els seus membres en persones "més conservadores". Segons aquesta diputada, la família convencional "és pobra i enriqueix molt poc". "Encara que tu vulguis el millor per a ells, s'entra en una lògica més perversa", afirma, perquè "vols el millor per als teus, que són molt pocs, dos o tres". Espectacular.

Les cultures primitives tenien un concepte similar de família. L’individu es diluïa en un entorn familiar ampli el qual, a la vegada, s’ampliava amb els lligams dels llinatges o clans que després prenia una dimensió més gran que era la tribu. Les quals, segons els casos, es podrien associar o federar. No crec que aquest model pugui ser presentat sota la lògica de progrés o retrocés, en el ben entès que aquesta diputada afirma que el model tradicional converteix les persones més conservadores. No és necessàriament així, ni que el model col·lectiu asseguri que les persones sigui més lliures, justes i solidàries. Els judicis sobre l’adequació dels models familiars cals fer-se en relació al marc d’estabilitat, seguretat i confortabilitat que ofereix a l’educació dels individus.  necessiten uns marcs d’estabilitat.

Qualsevol discurs sobre la família que obviï la reflexió sobre el marc de formació dels individus és una simple arenga ideològica “pour épater le bourgeois”. Pràctica habitual en alguns polítics que, a manca d’alternatives, conreen discursos pronunciats amb ànim de enardir a la tropa política. Per cert, si realment la diputada creu que el seu model de família és el que ha de ser, no té sentit que digui “si pogués formar part d'un grup”, ja que res impedeix que faci aquest assaig. Per sort la llibertat i la tolerància de la nostra societat permet emprendre tota mena d’experiment familiar. Només fa falta lideratge i valentia per donar el pas.