Totes
les decisions polítiques preses des de les institucions públiques estan
sotmeses a l’escrutini públic. Per fer-lo, els ciutadans han de tenir la
informació, pertinent, idònia i adequada que els permeti avaluar les actuacions
dels decisors polítics. A tal fi, les autoritats públiques han de facilitar a
la ciutadania tota les dades que permetin l’escrutini. La cultura pública
anglosaxona ha estat, des de fa temps, molt interessada en resoldre aquestes qüestions.
Forma part de la cultura pública dos conceptes: responsibility y accountability
que poden adaptar-se a la nostra llengua com responsabilitat i rendiment de
comptes. Però, rendir comptes, no és només comunicar als ciutadans el que s’ha
fet, sinó també perquè s’ha fet i el value
for money, la rendibilitat del diner públic gastat, i el cost d’oportunitat
de la inversió.
Aquest
conceptes fora bo emprar-los per entendre com han de prendre’s les decisions
entorn al local ocupat de Gràcia. Els ocupants justifiquen la seva acció adduint
el valor social que diuen aportar al barri. Com que això s’ha d’avaluar, fora
bo que la ciutadania tingués els elements adequats per poder jutjar si hi ha rendibilitat
social en les activitats fetes en aquest local. Per la seva part, les
autoritats públiques, les actuals i les anteriors, haurien d’aplicar els
criteris anteriors a fi d’explicar als ciutadans els sentit de pagar el lloguer
o comprar el local ocupat. Com també haurien d’explicar com la seva decisió, en
relació aquest contenciós i la solució adoptada, respecta els anomenats principis
jurídics que regeixen la Constitució, l’organització política, l’ordenament
jurídic i l’activitat concreta de l’Estat. No està de més recordar tot això perquè
els decisors polítics acostumen a passar per alt aquests principis que resulten
bàsics en tot estat democràtic. Del contrari, qualsevol decisió pot ser interpretada
com arbitrària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada