Glosses per la vida quotidiana

Moltes persones estem preocupades per aconseguir ser importants en la vida, ser dels primers i així rebre el reconeixement dels altres. Guiats per aquest afany ens preocupem per adquirir notorietat i reconeixement, i fem el que calgui per aconseguir-ho. Sinó ho aconseguim, ens frustrem. Fins i tot, això pot arribar a crear malestar i enuig. Realment, ¿aquest ha de ser l’objectiu principal en el projecte de vida? La pau interior, no es troba en l’aparença externa, en la conformitat dels altres, sinó en l’obertura i l’estimació als demés. Això és el més important. "Pel camí havien discutit quin d'ells seria el més important. Aleshores s'assegué, cridà els dotze i els digué. "Si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer i el servidor de tots" (Mc 9,34-35)

A més de la temptació de voler sobresortir per sentir-nos més importants, les persones estem temptades de caure en el sectarisme o l’exclusivitat. És la temptació de pensar que cadascú i els seus són els únics que tenen la veritat, que saben el que cal fer o que són els portadors de la salvació eterna. Quan en realitat, la veritat està difosa entre tots i és la suma de moltes petites veritats construïdes des del silenci i el compartir. “Mestre, n'hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d'impedir-ho, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres. Jesús respongué: No li ho impediu. Ningú que en nom meu faci miracles no podrà després malparlar de mi. Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres” (Mc 9,38-40)