El nacionalcatolicisme és viu

La noticia de la decisió de la ministre de Defensa de l’Estat espanyol de que les banderes estiguin a mig pal per recordar la mort de Jesús m’ha fet recuperar un article escrit, ara fa vuit anys, quan vaig viure la mateixa situació a la ciutat de Burgos davant l’edifici de l’antiga capitania General.

Es evident que la sociologia del franquisme perdura més del que ens pensem i que es manifesta de formes molt plurals i diverses en la societat actual. Sense anar més lluny. Durant aquesta Setmana Santa he estat a Burgos i he pogut veure un exemple d’aquesta realitat. Els edificis de Capitania General i de la Diputació Provincial tenien les banderes a mig pal durant tots els dies de la Setmana de la Passió. Aquest signes evidencien la pervivència d’una mentalitat que considera normal que uns edificis públics adoptin un signe de dol que s’identifica amb la creença religiosa catòlica durant tota la Setmana Santa. Per sort de la governança, l’ajuntament de Burgos, governat pel mateix partit que la Diputació, tenien totes les banderes ben amunt. No està de més recordar que en l’edifici de Capitania General fins fa pocs mesos (12 de gener d’aquest any 2010) hi havia una làpida que recordava que allí el colpista general Franco fou investit Cap d’Estat en contra la democràcia d’aquest país.

La pervivència del franquisme sociològic i cultural és el que crea les condicions mentals perquè es pugui processar al jutge Garzón o es consideri normal manifestar un dol públic perquè és la Setmana Santa dels catòlics. És cert que les mentalitats s’han de debatre amb arguments i raons, però els comportaments institucionals han d’estar reglamentats a partir d’uns protocols que respectin el que diu la Constitució en relació a l’aconfessionalitat de les institucions de l’Estat vers les religions.

Fins aquí l’article escrit ara vuit anys. Davant la decisió de la ministre Cospedal hauria esperat que el fiscal general de l’Estat hagués l’hagués acusat formalment de prevaricació. Perquè la ministra sap que prengué una decisió que no podia prendre perquè la Constitució ho prohibeix. L’article 16.3 es prou explícit, comença dient: “cap confessió tindrà caràcter estatal”. Posar les banderes a mig pal és un signe clar d’aquesta confessionalitat prohibida constitucionalment. Per això, davant el silenci del fiscal general de l’Estat es confirma de nou que l’Estat espanyol està ocupat pels nostàlgics del confessionalisme del règim anterior.