La conjuntura política catalana ha situat els debats
parlamentaris al centre dels mitjans de comunicació visuals. És habitual veure per
televisió els diputats del Parlament català exercint la seva funció. Això
permet als ciutadans poder avaluar, sense més filtres que les seves
percepcions, la qualitat i el nivell dels seus representants polítics. Arran de
les tensions del procés s’han produït algunes actituds inapropiades del
parlamentarisme polític amable. Les sessions parlamentàries del mes de setembre
del 2017 no crec que puguin ser esmentades com exemplars. Tot el que passà els
dies 6 i 7 no foren massa edificants, per totes les parts. Es podien haver fet
les coses molt millor i, la dinàmica dels esdeveniments sobrepassà tota la
lògica del debat parlamentari.
Superat aquest tràngol, la vida
parlamentària ha seguit amb importants debats polítics que han retransmesos
puntualment. Això m’ha permès seguir atentament el que deien els parlamentaris
i, principalment, veure com ho deien. M’interessava molt identificar els comportaments
gestuals perquè, generalment, diuen tant o més que les paraules. He quedat sorprès
del mal fer i mala educació dels parlamentaris de Ciutadans. Conreen la bronca
fàcil, la gestualitat grollera i allò que en castellà es tan dúctil: el
espaviento que en català sol traduir-se per escarafalls. En aquest cas crec que
a Ciutadans se li escau millor fer un mix del sentit de les dues paraules:
espaviento com demostració excessiva o afectada d’espant, admiració o sentiment
i escarafalls com demostracions
exagerades, hipòcrites, de reprovació, de refús. La líder i diputats de
Ciutadans dominen aquest art de tal manera que són un espectacle de bronca,
paraules cantelludes i aldarulls retòrics. Enlloc de la paraula parlamentària
són mestres d’esgrima de grosseries, tons burletes i mals comportaments. Sap
molt greu veure en que volen convertir aquesta gent el parlamentarisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada