dimecres, 4 d’abril del 2018

Cultures polítiques efímeres

Sap greu tornar a insistir en temes parlats en altres moments, però alguns partits polítics han situat la cultura política d’aquest país en una vertiginosa pendent cap a la més absoluta decadència. El PP, atemorit per l’ascens vigorós de Ciutadans, endureix fins l’extrem les seves propostes. La continuada conducció política mirant el retrovisor el porta a renunciar a fer polítiques estratègiques i moure’s en el terreny immanent del tacticisme a veure que pesca. Ciutadans, desvergonyit i sense res a perdre, colla cada cop més endurint els seus plantejaments sobre la base del populisme. Ni es creu del tot el que diu o, directament no sap el que diu, però com que sona bé i la mercadotècnia política deu assegurar que dóna vots, s’escora cada cop més el seu discurs d’estar a la contra de tot sense proposar res concret. Al final d’aquest exercici una part de l’escena política està cada cop més propera a la dreta extrema. Els fantasmes de l’extrema dreta han pres cos i seuen en el Congrés de Diputats

Mentrestant, algunes cultures polítiques viuen sota l’alerta permanent de no perdre vots. Tot sembla a punt per tombar el partit de govern, però ningú fa el pas. L’esquerra alternativa es reclou en el seu silenci, no per tàctica sinó per incapacitat. Tothom amenaça amb mocions de censura però, alhora de la veritat, s’imposa el dissimulo. A Catalunya, partits o formacions polítiques quasi grupusculars i algunes d’elles que són un encadellat de sigles volen condicionar la vida política. Sorprèn la seva capacitat de posar condicions sense ruboritzar-se a les forces polítiques majoritàries. Sembla que la política per alguns partits s’hagi convertit en veure qui la diu més grossa per poder fer una sèrie de piulades ocurrents però efímeres. Aquesta política de l’espectacle, del foc d’encenalls resulta cansada i feixuga.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada