Vivim dies difícils per mantenir
ferma i en peus l’esperança. La situació política que viu Catalunya, en un
primer moment, aclapara i desespera. Però, no podem rendir-nos interiorment i
pensar que tot està perdut. Sempre hem de mantenir viva la nostre esperança i
ajudar a mantenir l’esperança dels altres, com els nostres antecessors
mantingueren viva aquesta esperança. En som els seus hereus.
Espera el Senyor! Sigues valent!
Que el teu cor no defalleixi!
Espera en el Senyor!
(Salm 26)
La Setmana Santa ha commemora una
passió. ¿Quantes passions veiem cada dia?. La condició humana està plena de
moments desesperants, durs i molts cops incomprensibles. Són situacions on la
solidesa interior es duta al límit i la debilitat humana pot fer-nos trair els
nostres principis i conviccions. En aquests moments necessitem obrir el cor i
acollir l’ajuda que ens permet mantenir-nos íntegres. “Quant el gall cantarà, m’hauràs negat tres vegades” (Jn 13,38)
Vivim dies de gran tristor i
tribulacions. Veiem tancats a la presó homes i dones plens de raó acusats d’un
delicte que no ha comés. En aquesta situació, hem de mantenir viva l’esperança
i no dubtar que estem al cantó correcte de la història. Hem de percebre que no
estem sols i que trobem el confort en les nostres conviccions, en les raons de
la nostra esperança i l’acolliment de les altres persones. “El Senyor m’ajuda per això no em dono per
vençut, per això paro com una roca la cara i sé que no quedaré avergonyit” (Is
50,7)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada