El tercer capítol de la
exhortació apostòlica Gaudete et
exsultate està dedicat a la pràctica de la misericòrdia com a camí per la
santedat.
El papa Francesc diu que Jesús
explicà planerament què és ser sant quan anuncià les Benaurances. “¿Què cal fer per arribar a ser un bon cristià?,
la resposta és ben senzilla: és necessari fer, cadascú a la seva manera, el que digué Jesús en el
sermó de les Benaurances. A les Benaurances es dibuixa el rostre del
Mestre, que nosaltres estem cridats a transparentar en la quotidianitat de les
nostres vides. “La paraula feliç o
benaurat passa a ser sinònim de sant” perquè expressa que la persona que és
fidel a Déu i viu la seva Paraula aconsegueix, en el lliurament de si mateix,
la veritable felicitat. Només podem viure-les si l'Esperit Sant ens envaeix amb
tota la seva potència i “ens allibera de
la debilitat de l'egoisme, de la comoditat, de l'orgull”.
En l’exhortació el papa Francesc
descriu i comenta cadascuna de les Benaurances des de la perspectiva de la santedat.
Al final de cada un dels seus comentaris a les Benaurances inclou una frase
resum que ajuda a situar-les en la perspectiva de la santedat.
- Ser pobre en el cor, això és santedat.
- Reaccionar amb humil mansuetud, això és santedat.
- Saber plorar amb els altres, això és santedat.
- Buscar la justícia amb fam i set, això és santedat.
- Mirar i actuar amb misericòrdia, això és santedat.
- Mantenir el cor net de tot el que taca l'amor, això és santedat.
- Sembrar pau al nostre voltant, això és santedat.
- Acceptar cada dia el camí de l'Evangeli encara que ens porti problemes, això és santedat.
El papa tanca aquest capítol
recordant als catòlics que “l’oració és
preciosa si alimenta una entrega quotidiana d’amor”. Per això “la millor manera de discernir si el nostre
camí d’oració és autèntic serà mirar en quina mesura la nostra vida es va
transformant a la llum de la misericòrdia”. La misericòrdia no exclou la justícia
i la veritat, “la misericòrdia és la
plenitud de la justícia i la manifestació més lluminosa de la veritat de Déu”. El
que importa a Déu són les obres de misericòrdia amb el proïsme, més que els
actes de culte. “La força del testimoni
dels sants està en viure les benaurances i el protocol del judici final. Són
poques paraules, senzilles, però pràctiques i vàlides per a tothom, perquè el
cristianisme és principalment per ser practicat, i si és també objecte de
reflexió, això es només vàlid quan ens ajuda a viure l’Evangeli en la vida
quotidiana”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada