Titulacions polítiques

L’escàndol pel màster fictici de Cristina Cifuentes ha permès conèixer més a fons l’apetència que alguns polítics tenen per tenir títols i aparentar uns coneixements que no tenen. Segons algunes informacions, hi ha polítics que ha dissimulat les seves poques llums acadèmiques, altres han convertit l’assistència a quatre xerrades com un lluent postgrau i d'altres directament s’ha atribuït titulacions que no tenen. Aquesta situació permet destacat les següents consideracions. La primera, i la més evident, és l´ús no dissimulat de la mentida per part d’unes persones que, per la seva ocupació, haurien de tenir un nivell més alt d’ètica personal. La política ha de ser un compendi de referents morals capaç d’educar la ciutadania, però lamentablement no és així. El lamentable comportament d’alguns polítics dóna veracitat a la sospita popular que si algú entra per política és per treure’n algun profit.

L’altra consideració està relacionada amb la desmesurada gana de titulitis demostrada per alguns polítics. Entenc que aquestes persones deuen valorar que la societat valora positivament l’acumulació de títols que acrediten posseir un gran coneixement. Sembla que la ciutadania estima que els polítics han d’acumular saber i han d’estar preparats per governar la societat. És evident que una persona capacitada estarà en millor condicions per entendre i comprendre la complexitat dels problemes actuals. Però la sobrevaloració del coneixement té l’inconvenient d’afavorir una política elitistes que pot caure en el risc de marginar altres tipus de coneixements, menys acadèmics, però ben útils alhora de governar la societat. Les habilitats polítiques són un conjunt de sabers on es combinen diferents competències de molt ampli espectre, no necessàriament relacionades amb grans sabers conceptuals. Per aquestes competències els governants tenen al seu servei l’administració pública. Cal saber acollir en l’arena política a tothom que tingui voluntat de servei a la comunitat, al marge de quines siguin les seves titulacions, ja que sinó ho fem tenim el risc d’afavorir un elitisme contrari a la concepció democràtica de la política.