El dia 9 d’abril la Santa Seu ha
fet pública la nova exhortació apostòlica del papa Francesc, Gaudete et exsultate, sobre la crida a
la santedat en el món contemporani. Al llarg dels cinc anys del seu pontificat
el papa ha publicat dues exhortacions apostòliques més, Evangelii Gaudium (La joia de l’Evangeli) l’any 2013, i Amoris Lætitia (L’alegria de l’amor),
l’any 2016 i dues Cartes encícliques, Lumen
fidei i Laudato Si. Els dos
primers paràgrafs d’aquesta exhortació exposa el sentit del document:
«Alegreu-vos i celebreu» (Mt 5,12), diu Jesús als que són perseguits
o humiliats per la seva causa. El Senyor ho demana tot, i el que ofereix és la
veritable vida, la felicitat per a la qual vam ser creats. Ell ens vol sants i
no espera que ens conformem amb una existència mediocre, aiguada, liquada. En
realitat, des de les primeres pàgines de la Bíblia és present, de diverses maneres,
la crida a la santedat. Així s'ho proposava el Senyor a Abraham: «Camina al meu presència i sé perfecte
»(Gn 17,1).
No és d'esperar aquí un tractat
sobre la santedat, amb tantes definicions i distincions que podrien enriquir
aquest important tema, o amb anàlisis que podrien fer-se sobre els mitjans de
santificació. El meu humil objectiu és fer ressonar un cop més l'anomenat a la santedat,
procurant encarnar-lo en el context actual, amb els seus riscos, desafiaments i
oportunitats. Perquè a cada un de nosaltres el Senyor ens va triar «perquè fóssim sants, irreprensibles davant
ell per l'amor »(Ef 1,4).
Demà seguiré comentant aquesta
exhortació
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada