El diàleg entre la llibertat religiosa i llibertat d’expressió

He participat en la setmana de solidaritat de l’Hospitalet de Llobregat ajudant a reflexionar sobre el el respecte a la llibertat religiosa en el món. Hi hagut una gran coincidència dels participants en defensar el respecte de la llibertat religiosa. Tothom a valorat aquesta actitud com a bàsica per la convivència i han destacat l’aportació de la diversitat religiosa en el creixement espiritual del nostre país. Algunes de les intervencions dels assistents m’han evocat unes paraules del papa Francesc, pronunciades fa uns quants anys: “no es pot insultar la fe dels altres”. Amb aquestes paraules el papa Francesc fou clar i contundent afirmant la necessitat d’establir uns límits a la llibertat d’expressió.

La llibertat d’expressió i la llibertat religiosa són llibertats fonamentals, i cal viure ambdues sense més restriccions que les que un mateix es vulgui imposar. En les relacions entre aquestes dues llibertats sorgeixen alguns pocs límits que cal procurar no traspassar. Un d’ells és ofendre les creences de l’altra i, en sentit contrari, pretendre limitar la llibertat d’expressió per no ofendre. La resolució d’aquest dilema no pot ser per una restricció de les llibertats, sinó per una educació personal que permeti exercir les dues llibertats de forma responsable. Això vol dir que les limitacions a les dues llibertats no poden ser imposades per una normativa, sinó auntoimposades per una decisió ètica.

És evident que per moltes persones les creences religioses són fonamentals i que poden incomodar-se profundament davant del seu escarni i de la seva facècia. Sabent d’això cada persona ha d’administrar la seva llibertat personal d’expressió al saber que altres persones es poden ofendre. Però, situats en aquests punt, considero que val més, no tant pels efectes presents sinó per les futures conseqüències, no restringir la llibertat d’expressió i respectar que, en nom d’aquesta es pugui ferir les sensibilitats religioses dels altres. Personalment no m’agrada la sàtira de les creences dels demés. Valoro que ha d’haver-hi un límit que caldria respectar, però mai des de la imposició de censures sinó per un codi deontològic assumit per tots. Perquè, si es comença a restringir alguna llibertat, la d’expressió, a la fi s’acaben restringint totes les altres llibertats. En el països en que l’ofensa religiosa està prohibida i que la blasfèmia pot comportar, fins i tot, la pena de mort, també està restringida la llibertat religiosa per aquelles religions que no són la majoritària religió islàmica.