dijous, 4 d’octubre del 2018

Tot se’ns complica i no ens en sortim

La situació política a Espanya i a Catalunya sembla instal·lada en un permanent “stop and go”, quan creus que tot s’acaba cal tornar a començar, com deia la cançó d’en Raimon. Fa uns mesos sortirem amb il·lusió al carrer convençuts de que tot estava per fer i tot era possible, però, més enllà dels 18 mesos promesos, hom descobreix que tot segueix per fer i no sabem massa bé com seguir endavant. Els temps són difícils per l’independentisme. No podem negar les enormes dificultats que tenim al davant. En més d’una ocasió tinc la sensació de que no hi ha cap estratègia i que, qui dia passa any empeny. Mentrestant, els presos segueixen a la presó i els exiliats no tornen. No tot segueixen igual, més aviat les coses empitjoren. Les divisions entre els independentistes són evidents per qui les vulgui veure. S’ha hagut de suspendre l’activitat parlamentària per un desacord entre les forces que haurien d’estar més unides que mai empenyent el procés. 

De nou, el catalanisme apareix fragmentat, desunit i barallat. No és nou. Només cal mirar enrere per adonar-se que el mal de la desunió està present al llarg de la història del catalanisme. Sense unitat no ens en sortirem. Com diu un salm, "recupera la serenor, ànima meva!" i això és el que haurien de fer alguns dels dirigents del procés. La política necessita de vegades repòs, cal fer reposar les idees i els debats, i reflexionar, sincerar-se amb la ciutadania i tornar a teixir complicitats. En política no es pot fer veure que no passa res perquè sovint els petits errors s'amplifiquen al negar les evidència de la realitat. Cal abandonar la política de frases impactants, més pensades per moure els sentiments que no pas a la raó, i situar els ciutadans davant d’una realitat obstinada en impedir el camí dels catalans cap a la independència. 

El lideratge dels nostres governants hauria de ser fer-nos veure aquesta realitat tossuda, poc seductora per les grans il·lusions, perquè tot allò que era possible encara està per fer. No és dolent aquest exercici de contrast amb la realitat. Ajuda a vèncer estereotips i enganys. És veritat que hi ha una gran força social a favor de la independència, la responsabilitat dels nostres dirigents, si tenen vocació de liderar aquest procés, és fer-nos adonar que les coses no són com se’ns havien explicat i que ara cal asserenar-nos, desaccelerar-nos, reflexionar i dotar-nos d’una estratègia diferent a la seguda fins ara. Ens hi juguem molt. Pot ser, per arribar a la independència haurem de passar per unes etapes prèvies. Algú ens ho hauria d’explicar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada