Les nostres creences, valors i
principis fan sentir-nos, en més d’una ocasió, estranys en un món que es mou
per altres interessos. Hem d’estar ben convençuts de les nostres creences
perquè poden sentir-nos anar a contracorrent. Cal treballar la vida interior
per fer-nos forts en els nostres convenciments i caminar en la vida sense
estridències però amb pas ferm. “Us envio
com anyells enmig de llops. No porteu bossa, ni sarró, ni calçat, no us atureu
a saludar ningú pel camí. Quan entreu en una casa digueu primer “Pau en aquesta
casa” (Lc 10,3-5)
Hem de ser persones esperançades.
El pitjor que ens pot passar es pensar que no hi ha res a fer i que totes les
portes estan tancades. Certament, no pot ser una esperança irreal o una crida a
la passivitat. Cal treballar a favor de l’esperança, ser persones actives per
cercar i aconseguir allò que volem. No estem sols. “Demaneu, i Déu us donarà; cerqueu, i trobareu; truqueu, i Déu us obrirà;
perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba, i a qui truca, li obren.” (Mt
7,7-8)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada