Durant tot el segle passat els estudis sobre els primers moments de
l'Islam no han destacat la importància que tingué la visió
escatològica en el pensament de Muhammad. Tot i la urgència
escatològica que batega en tot l'Alcorà, la majoria d'estudis dels
darrers temps s'han mostrat reticents a acceptar la influència de la
percepció de la imminència del judici i de la fi del món en el
pensament religiós de Muhammad. Més aviat, molts d'aquests estudis
transmetreren la idea que l'islam primitiu era un moviment més
"pragmàtic" que "apocalíptic".
Deien que la primitiva comunitat de creients estava orientada a la
consecució d'uns objectius molt pràctics capaços d'aconseguir el
canvi social i polític. Es pensava que la primera comunitat de
creients treballava activament per combatre la injustícia social i
econòmica de la seva societat i organitzar un moviment àrab capaç
de crear un imperi com els imperis del voltant. Tot i que la
primitiva comunitat pogués expressar idees religioses, aquestes
estaven supeditades a les preocupacions socials, a l'afirmació del
monoteisme i la vindicació d'una ètica social i un model de vida
que fossin complaents a la voluntat de Déu. Alguns estudiosos
arribaren a presentar les idees religioses de Muhammad supeditades a
una agenda social més àmplia.
No obstant això, com ha senyalat Shoemaker, això no sempre va ser
així. La majoria dels primers erudits occidentals de l'islam van
captar la centralitat de la percepció de la proximitat del Judici
Final en l'experiència religiosa de Muhammad. Snouck Hurgronje,
Frants Buhl, Tor Andrae i Paul Casanova defensaren aquest punt de
vista. Hurgronje, per exemple, destacà que els primers musulmans
consideraven l'aparició de Muhammad com un senyal que la fi del món
era a prop, de tal manera que pensaven que Muhammad no moriria abans
que arribés aquest moment. Aquests erudits insistiren que la
proximitat de la fi del món era el motiu principal de la predicació
de Muhammad. La resta del seu missatge religiós era complementari a
l'anterior. Bona part dels estudis de finals del segle XIX i inicis
del XX presentaren a Muhammad com un profeta escatològic. No obstant
això, els estudis posterior anaren en una altra direcció i
relegaren la visió escatològica a una posició secundària donant
preeminència al dimensió social i política de Muhammad. Aquest
tendència, sembla haver-se aturat, i alguns estudis recents tornen a
situar la visió ecatológica en el centre de la predicació de
Muhammad.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada