El seguiment de la causa de
Jesús és una invitació a estimar als altres sense restriccions. Es tracta
d’estimar-los amb la mateixa cura i intensitat com ens estimem a nosaltres
mateixos. La misericòrdia i la compassió esdevenen essencials en la vida
creient, perquè a través d’elles els altres esdevenen germans de qui els
estima. “Us dono un manament nou – diu el
Senyor – Que us estimeu els uns als altres tal como jo us he estimat”. (Jn 12,34)
Tot sovint sentim neguit per
coses que són secundàries per la tranquil·litat espiritual. Més aviat, bona
part de les preocupacions resulten marginals però ens creen neguit i ens poden
treure el són. Hem de saber distanciar-nos de tot allò que no és important pel
benestar personal. No podem ser presoners dels neguits. “Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan
només n’hi ha una de necessària” (Lc 10,41)
És molt propi dels cristians
el perdó. No hem de renunciar a reivindicar la capacitat de perdó que hem de
tenir. No oblidar, no vol dir deixar de perdonar. El record ens fa estar
alertes perquè determinades situacions no es repeteixin, però, podem recordar i
perdonar al mateix temps. “Nosaltres
mateixos també perdonem tots els qui ens han ofès” (Lc 11,4)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada