Tal dia com avui de l’any passat
continuava en la perplexitat. Molt ingènuament, durant uns minuts creia que el
divendres 27 d’octubre s’havia proclamat la República catalana. Però, a mesura
que passaven les hores, l’entusiasme es mutà en perplexitat i desconcert. Quan
vaig veure la tristor col·lectiva del Parlament proclamant la República o la
fredor institucional de la plaça sant Jaume, plena de gom a gom, celebrant el
que tothom pensava que havia passat mentre la bandera espanyol seguia onejant
en el Palau de la Generalitat vaig entendre que res del que m’havien dit era
veritat.
Ara, un any després, en les múltiples entrevistes commemoratives
dels fets, alguns polítics han explicat que la declaració del dia 27 d’octubre
de 2017 era només una afirmació polític sense cap altra validés. No és el que
jo, i molta més gent pensàvem que havien fet els diputats. Ara, un any després de
tot plegat, quan algun dels polítics que deien haver proclamat la república
expliquen que tot allò ja se sabia que no anava en lloc, m’agradaria que m’ho
diguessin als ulls a veure si sostenen la mirada. Estic encuriosit per saber la
vertadera història d’aquells dies, més enllà de les anècdotes. M’ensumo que
alguns dels que ara diuen que tot allò era un gest simbòlic, foren els que més
pressionaren per evitar la convocatòria d’eleccions.
Tots sabem el final dels esvalotats dies de finals d’octubre
de l’any passat. Tenim presos polítics, persones exiliades, un 155 que feu
força mal, profundes desunions en el bloc independentista i un sentiment de que
la lluita sostinguda de la ciutadania no troba ressò en la majoria de dirigents
polítics que haurien de liderar el procés. Des de fa unes setmanes, tornen a apel·lar-se
a l’èpica d’una resistència, a les mobilitzacions al carrer, de manifestacions
a l’estranger, però, ¿on cal posar l’accent: en els pactes i acords possibles
per crear una àmplia majoria per celebrar un referèndum pactat i vinculant o
seguir amb las apel·lacions èpiques, molt flamants d’exaltar els cors, però
políticament de curta volada?, ¿hi ha algú que faci política realista per avançar
exitosament cap a la independència?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada