Sovint podem caure en la temptació d’entretenir-nos en aspectes secundaris de la vida i oblidar allò que és essencial: l’amor a les altres persones. Vivim en una societat majoritàriament preocupada en aspectes secundaris, accessoris abandonant allò que va la pena: la pau, la joia i la generositat. Abandonem les preocupacions supèrflues i deixem-nos endur per l’Esperit. “Ai de vosaltres, fariseus, que pagueu a Déu el delme fins i tot de la menta, de la ruda, i de qualsevol llegum, però us passa per alt la pràctica de la justícia i de l’amor a Déu” (Lc 11,42).
La nostra societat de la bondat per esdevenir més humana. Les relacions entre les persones han d’estar presidides pels principis de la bondat, de la proximitat i la calidesa. Cadascú pot contribuir-hi sent bo vers els altres i inclinant-se a fer bé. Hem d’esdevenir una societat de persones bones i amables.
Són camins de bondat és del Senyor,
les seves obres són obres d’amor.
El Senyor és a prop dels qui l’invoquen,
dels qui l’invoquen amb sinceritat
(Salm 144)
En aquest món ple de falsedats, de mentides que esdevenen veritats reivindico la qualitat de la sinceritat. Ser sincer és una virtut a conrear. Ser sincer és dir el que es sent o pensa realment. Una persona sincera no es falsa o dissimula la veritat. Sap ser oportú amb el que diu i esculla adequadament el moment, però no és un hipòcrita. "No hi ha cap secret que tard o d’hora no sigui revelat, no hi ha res amagat que tard o d’hora no sigui conegut. Estigueu-ne segurs: El que heu dit en la fosca, ho diran a plena llum; el que heu parlat a cau d’orella en un soterrani ho proclamaran des dels terrats". (Lc 12, 2-3)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada