El neo-feixisme de Ciutadans

Segurament la imatge d’Inés Arrimadas i els diputats de Ciutadans sortint ahir escortats del Parlament de Catalunya per protegir-los de los “comandos separatistes” fou una situació buscada. No és el que els manifestants que envoltaven al vespre d’ahir el Parlament fossin un atrezzo, però la sortida fou un paripé perfectament organitzat pels estrategues comunicatius del partit. Els  diputats de Ciutadans aprofitaren l’ocasió per crear una imatge que els dones rèdits polítics. Buscaven la foto d’assetjament, la tingueren i això permeté a Inés Arrimadas, la nova Juan d’Arc de l’unionisme, introduir un nou element dramàtic al seu relat propagandístic: “los comandos separatistes” per vendre per tot Espanya. El que contava la líder de Ciutadans és el que el suposat comando estava format per 180.000 persones.

Ciutadans ha esdevingut un partit instal·lat en el simulacre i la mentida, a més d’atiar la por i l’odi a tot el que sigui catalanisme convençuts que així mobilitzen els seus votants. Els seus dirigents pretenen atraure vots emprant nous llenguatges simbòlics i estratègies polítiques molt populistes. La seva anàlisi del moment polític, el seu llenguatge i món simbòlic on es situen, així com les seves propostes poden semblar noves però evoquen models polítics presents en la nostra societat des dels anys 30 del segle passat. Cada cop trobo més identificat aquest món simbòlic i els significats proposats per Ciutadans amb l’univers polític que representà la Falange de José Antonio Primo de Rivera. Sense reivindicar la lògica del feixisme dels anys 30 del segle passat, Ciutadans coincideix en les línies generals en les orientacions del genuí feixisme espanyol. No s’allunya d’aquesta ideologia quan reivindica un estat on els treballadors siguin la seva referència fonamental, quan defensen i demanen enfortir la unitat d’Espanya contra les idees separatistes dels catalans, quan elogien un misticisme entorn de la joventut, dels treballadors, el control dels bens dels rics i una crítica general al sistema polític. Cada cop les semblances són més grans i per això, cada dia el neo-feixisme de Ciutadans em fan més temor.