El pacte constitucional de 1978

L’Estat espanyol té un problema seriós amb la seva Constitució. Cada cop hi ha menys persones que es sentin vinculades afectivament amb l’acord polític, social i generacional que feu possible la Constitució de 1978. La població del país s’ha transformat i cada cop hi ha menys gent que votà aquesta Constitució. La Carta Magna fou possible perquè les forces polítiques d’aquell moment renunciaren a alguns dels seus principis per trobar el lloc comú entorn el qual articular la convivència. És normal que les generacions d’avui vegin la Constitució des d’una altra perspectiva. Fins hi tot, molts dels més abraonats defensor de la Constitució els hi manca el grau d’adhesió afectiva. A ells els hi estat donada, mentre que a una part dels ciutadans d’aquests país haguérem de lluitar per tenir-la. Què podia haver estat millor la Constitució? Cert, però es feu el que fou possible, no el que desitjarem. Franco morí al llit i aquí no hi hagué cap ruptura amb el passat franquista. Només fou possible una transició cap a la democràcia sota l’atenta mirada d’unes institucions franquistes que procuraren perdurar en la nova situació política.

L’expressió de Franco “atado y bien atado” condicionà tot el procés de transició. Els sectors de la societat que afavorits pel règim franquista s’havien apoderat del poder de l’Estat trobaren la manera de perpetuar-se en dins de les institucions democràtiques a fi de seguir tenint el seu control. La democràcia introduí un sistema formal de llibertats, però no modificà l’ocupació del poder per determinats interessos i famílies que feien de l’Estat la seva propietat privada. Tot els canvis electorals, els diferents governs no han modificat aquest poder latent en les estructures de l’Estat espanyol. Molts d’aquests beneficiats son ara ferms defensors de la Constitució, no tan perquè siguin uns partidaris convençuts del sistema formal de llibertats, sinó per pragmatisme. Gràcies a les actuals institucions democràtiques aquests sectors de la societat podien continuar beneficiant-se de l’ús del poder, protegir els seus interessos de les crisis econòmiques i surar per damunt de les diferents dificultats del sistema polític d’aquest país. Ara tot està sota una altra perspectiva. L’aparició del moviment independentista català ha servit per situar, a primer pla i d’una manera directa, les limitacions del model constitucional. Tota solució política per Catalunya comportarà un canvi del model de Constitució. Els federalistes per fer-la més federal i els partidaris d’un referèndum vinculant per la independència de Catalunya modificant introduint les modificacions necessàries per fer-ho possible. Tots els camins porten al canvi constitucional de fons. Per cert, ja que s’ha de modificar la Constitució es podia aprofitar per definir a Espanya com una república.