Figures espirituals: Joseph Wresinski

El diari catòlic francès La Croix publica periòdicament unes petites referències sobre figures espirituals en l’ànim de fer conèixer el seu testimoniatge creient. Penso que es bo fer-ne difusió a fi de que pugui ser un referent a seguir. La figura glossada avui és Joseph Wresinski.

El pare Joseph Wresinski estava convençut que “la misèria és obra dels homes, i només els homes poden acabar amb ella” animat per aquesta idea dedicà tota la seva vida a combatre la pobresa. Joseph Wresinski era fill de pare polonès i mare espanyola, va néixer el 12 de febrer de 1917 i va créixer en una llar molt pobre a Angers (departament de Maine i Loira). Fou ordenat sacerdot el 29 de juny de 1946 i fou rector en zones obreres i rurals en el departament d'Ainé fins que el seu bisbe li va proposar, el 1956, treballar en el camp dels sense sostre de Noisy-le-Grand, en la regió parisenca. El 14 de juliol de 1956 arriba al camp dels sense sostre, on vivien 252 famílies. A partir d'aquest moment dedicarà tota la seva energia a aconseguir que es reconegui a aquest poble a la recerca de dignitat, un poble amb un pensament i una esperança únics, indispensables per a la societat. En Noisy-le-Grand va proposar a les famílies crear una escola bressol i una biblioteca. “No és aliment o vestits el que necessiten aquestes persones, sinó dignitat, no dependre de la bona voluntat d'altres”. Amb les famílies que vivien en Noisy-le-Grand, el pare Joseph Wresinski va crear una associació que es convertiria en el Moviment ATD Quart Món.

Lentament s'uneixen a ell homes i dones de tots els àmbits. Alguns, procedents de diferents països, trien comprometre a favor dels més pobres. Neix així el voluntariat permanent del Moviment ATD Quart Món. Membre del Consell Econòmic i Social de la República francesa a partir de 1979, el pare Joseph Wresinski redactarà un informe que tindrà repercussions socials i polítiques importants a Europa i al món. Aquest informe, titulat: Gran pobresa i precarietat econòmica i social, és aprovat el 11 de febrer de 1987 i per primera vegada es reconeix la misèria com una violació dels drets de l'home. El pare Joseph Wresinski impulsà un moviment inspirador d’una humanitat fraterna convençut de que “allà on els homes estiguin condemnats a viure en la misèria, es violen els drets de l'home. Unir-se perquè siguin respectats és un deure sagrat”. Com a fruit de les mobilitzacions impulsades per aquest moviment ATD Quart Món el 17 d'octubre s’instituí com a Dia Internacional per a l'Eradicació de la Pobresa, que va ser reconegut oficialment per les Nacions Unides el 22 de desembre de a 1992. El pare Joseph Wresinski morí el 14 de febrer de 1988. El seu record està vinculat a l'alliberament dels més pobres, dels que va ser durant tota la seva vida el seu autèntic representant.