Sembla que l'aliança política del PP, Ciutadans i Vox que ha sortit aquest diumenge als carrers de Madrid per intentar demostrar la força de la dreta i la ultradreta espanyoles ha fracassat. No eren tants com ells han dit i volien ser. Podem respirar tranquils en aquest sentit. Els carrers encara no són de l’extrema dreta. Però, cal estar alerta. La mala baba contra Catalunya que destil·laven la majoria dels manifestants i l’oposició a qualsevol solució a les propostes polítiques dels independentistes són preocupants. El clam unànime era: la unitat d’Espanya abans de tot i els independentistes a la presó. Aquesta visió la deuen compartir alguns dirigents autonòmics del PSOE i algunes de les seves velles glòries que, per les manifestacions dels els darrers, semblen que defensen la idea de que Espanya: “antes fatxa que rota”.
Penso que el fracàs de la convocatòria hauria de permetre a Pedro Sánchez recuperar la seva agenda de diàleg amb el govern de Catalunya on el punt on estava. Sánchez ha de ser valent, encendre els llums llargs i tenir visió d’estat, d’estat espanyol. La sortida al conflicte català passa per el diàleg i la negociació. Fora d’aquest marc només hi ha una gran incertesa política. Les forces independentistes han de saber jugar bé les seves cartes i aprendre que el clam “fora Sánchez” i “eleccions ja” són les banderes actuals de la dreta extrema i l’extrema dreta. Des de Catalunya cal enviar senyals inequívoques a Europa que els moviments tàctics de l’independentisme no afavoriran les estratègies de l’extrema dreta espanyol totalment anti-europeista. Pedro Sànchez, per la seva part, hauria d’afirmar els valors democràtics enfront del totalitarisme i confirmar les condicions pactades per continuar dialogant amb el govern català
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada