dijous, 21 de febrer del 2019

Sacralització de la política

En els darrers dies i setmanes s’han produït diverses declaracions contraries a la cultura política d’una societat moderna. El primer en parlar, en el temps, fou un estret col·laborador de Donald Trump. Segons aquest individu Trump és president dels Estats Units no per decisió sobirana del poble americà, ni pels efectes del col·legi electoral, ni de bon tros per l'empenta d'última hora de Wikileaks i els russos. Si Donald Trump és president dels Estats Units d'Amèrica és per voluntat de Déu, ha assegurat el seu portaveu, Sarah H. Sanders: “Crec que Déu ens crida a tots per a ocupar diferents papers en diferents moments i crec que Déu volia que Donald Trump va ser president i per això hi és", tal qual afirmà Sanders en una entrevista a la cadena de televisió cristiana Christian Broadcasting Network, elevant al president per sobre la separació entre Estat i Església que van crear els pares fundadors dels Estats Units. 

La segona sortida de to es deu a Manuel Valls i la seva campanya per ser alcalde de Barcelona. En una iniciativa de campanya Vall feu pública una carta als barcelonins amb el títol “Salvem Barcelona”. Dins de la carta es deien coses com: “Podem salvar Barcelona amb una nova política municipal que resolgui els problemes dels seus ciutadans en comptes de crear-ne de nous” o “Compto amb tots vosaltres per salvar Barcelona”. La imatge de l’alcalde salvador té notables connotacions religioses, les quals es manipulen per activar els sentiments primaris dels possibles electors. La mobilització subtil dels sentiments religiosos també s’ha colat en els discursos de Pablo Casado. En l’article, A llenar las plazas para llenar las urnes, exposa diversos arguments per assistir a la concentració per defensar la unitat d’Espanya i demanar la convocatòria d’eleccions. La base de la seva línia argumental també empra els símbols religiosos “La nostra Constitució és sagrada”, assegurà Casado. Però la seva línia argumental superà aquesta afirmació amb tot un avís a Sánchez: “la Nació espanyola és un fet moral que la immoralitat nacionalista no pot suportar”. De nou, l’agitació dels sentiments religiosos es colen de rondó en un discurs polític. 

Finalment, la darrera declaració és del Rei d’España afirmant que és "és inadmissible apel·lar a una suposada democràcia per sobre del Dret", ja que sense respecte a la llei no hi ha "convivència, ni democràcia, sinó inseguretat, arbitrarietat" i "fallida dels principis morals i cívics de la societat”. El Dret, com a principi no pot estar per damunt de la democràcia, perquè és gràcies a la democràcia que els individus dialoguen i pacten el contingut de les lleis que regulen la convivència i les activitats socials. Situar el Dret, com a principi abstracte primari, és apel·lar a derivació natural de les normes legislatives que evoquen a la primícia del Sagrat per damunt de la sobirania popular alhora de fer les lleis. Aquesta visió és perillosa perquè, tal como digué Hanna Arendt qui “confon democràcia amb llei obre les portes del totalitarisme”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada