Si hi ha preguntes que contenen implícitament la resposta, aquesta és una d’elles. La resposta espontània és de que sí. ¿Qui gosa dubtar de la racionalitat d’una elecció?. Les persones afirmem, per damunt de tot, que quan prenem decisions ho fem de manera racional. Hom recela de pensar que pugui ser d’una altra manera. Però no sempre és així. Més aviat, és habitual que al prendre una elecció les persones, a més de la seva intel·ligència racional emprem també la intel·ligència emocional. Segons la circumstància, tindrà més pes una que l’altra. Sense que això desmereixi la qualitat de l’elecció.
Les persones vulnerem molt sovint, molt més del que ens pensem, el principi de la “invariància descriptiva” el qual sosté que les decisions es prenen sense tenir en compte de la forma en que es presenten els problemes. Es considera que la racionalitat intrínseca de la decisió tendeix a prescindir dels aspectes formals. Però les coses no són així. Això és vol molt clar en política. Per més que els governants presentin les seves propostes ben empaquetades i fonamentades en elements racionals, per exemple, els estudis demoscòpics, els ciutadans es distancien d’aquesta lògica i es situen, molts cops, en l’àmbit de les emocions per prendre les seves decisions. De tal manera que, el principi de l’elecció pública, anàleg al de la invariància descriptiva, queda en un segon terme sota la força dels sentiments i les emocions. Això és el que passa quan les persones decideixen en un procés electoral de manera diferent al que havien pronosticat els estudis demoscòpics. La raó de l’elecció es troba, més sovint del que ens pensem, en la força dels sentiments
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada