La unitat respectant la diversitat és un bé. Estar units no vol dir
uniformitat, però sí valorar com a positius els vincles que reuneixen i
cohesionen. La unió dóna fortalesa i multiplica els aspectes individuals alguns
dels quals queden supeditats al bé de tots. “Si un reialme es divideix en faccions que lluiten les unes contra les
altres no pot durar gaire temps” (Mc 3,24)
Si estem segurs del que creiem i si estem confirmats en els valors que
vivim llavors tindrem la força interior
que ens dóna fermesa per actuar de manera coherent. Gràcies a aquesta creença no
hem de tenir por de dir el que pensem i saber trobar el moment oportú i la
forma per fer-ho. “Alceu vers el Senyor
la mirada. Us omplirà de llum, i no haureu d’abaixar els ulls avergonyits” (Salm
33,6)
Com el sembradors tiren les llavors esperant que germinin en els camps,
també nosaltres rebem paraules de vida que ajuden a alimentar el nostre
esperit. Només cal que estiguem prou atents per acollir-les i facilitar que
germinin. Hem d’evitar les distraccions que poden ofegar aquestes paraules i
procurar centrar-nos en descobrir-les en la nostra vida quotidiana. “Els altres són els de la llavor sembrada
enmig dels cards; aquests són els qui escolten la paraula, però les
preocupacions d'aquest món, la seducció de les riqueses i les altres cobejances
els envaeixen i arriben a ofegar-la; per això no dóna fruit”. (Mc 4,18-19)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada