divendres, 15 de febrer del 2019

Glosses per la vida quotidiana

Moltes persones cerquem un sentit a la vida i un referent que ens sostingui en els moments de defalliment. L’ànima i l’esperit necessiten sovint trobar consol. En el nostre caminar per la vida hem d’obrir el cor per deixar entrar aquesta ajuda que sempre orientarà les nostres passes per camins de pau i tranquil·litat. “A tot arreu on arribava, pobles, viles o llogarrets, posaven els malalts a la plaça i li demanaven que els deixés tocar ni que fos la borla del seu mantell. I tots els qui el tocaven quedaven curats.” (Mc 6,56) 

Algunes persones pensen que la seva fe és l’acompliment estricte d’unes pràctiques religioses mentre mantenen els seus cors insensibles a les injustícies i opressions de la societat. Aquesta pot ser també la nostra temptació. Res pot anul·lar allò que és fonamental: estimar als altres. “Així amb la tradició que us aneu transmetent, invalideu la paraula de Déu. I de coses com aquesta, en feu moltes” (Mc 7,13) 

El fariseisme és una actitud interior que posa en perill tota recerca de la veritat i la pròpia experiència del transcendent perquè ho condiciona tot al compliment de la llei, del seguiment estricte de la norma humana. Les coses són bones o dolentes filtrades per la mirada del cor humà, perquè les persones són lliure de fer un ús bo o dolent de les coses. “Només allò que surt de l'home el fa impur. Perquè de dintre el cor de l'home surten les intencions dolentes que el porten a relacions il·legítimes, robatoris, assassinats, adulteris, avarícies, maldats, trampes, llibertinatge, enveges, injúries, arrogància, insensatesa. Tot això dolent surt de dintre i fa impur l'home” (Mc 7,20-23).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada