Les imatges mentals i reals

M’ha sorprès el relat que els medis de comunicació han transmès  de l’actitud adoptada per alguns dels pressos polítics davant la presència del president Torra en la sala de vistes del Tribunal Suprem. S’ha especulat, aquestes imatges donen per a molt, sobre la significació de la seva indiferència davant de la màxima representació política dels catalans suggereix moltes lectures i cap d’elles bona. Sobretot perquè el llenguatge no verbal condiciona en excés els marcs mentals de moltes persones. Aquests gest no haurà passat desepercebut per molts persones àvides de trobar disputes i divisions dins del independetisme. Tot i que, un gest, com el que recullen les cròniques gràfiques o els comentaris, no s’ha d’interpretar en excés perquè, on els analistes veuen displicència, en realitat pot ser una simple distracció. Per això, no cal treure més punta de la que té l’anècdota. Segur que hi ha tensions entre els dirigents polítics, però cal situar-les en l’espai on es disputen les diferències no en la gestualitat. El record del passat històric del poble català hauria de fer tenir més cura alhora d’amplificar divisions, quan no tensions, davant la unitat i la convergència d’interessos. Els pensadors del catalanisme sempre han destacat com a Catalunya s’han perdut moltes causes justes per la desunió i enfrontaments interns entre qui, es suposava, havien d’anar junts.

Una altra sorpresa que tinc és alguns comentaris que he sentit o llegit en relació al fet que ara els pressos polítics hauran de demostrar la seva innocència. Una piulada d’uns dels pressos posa de manifest fins quin punt el marc mental propiciat per l’Estat ha cuallat en algunes mentalitats. No és propi descriure l’actual moment processal en els següents termes “a partir d’ara som a les mans d’aquests set magistrats que hauran de valorar les proves i resoldre sobre la nostra innocència”. Situar-se en aquest marc mental és acceptar que són culpables i ara cal demostrar la seva innocència, quan resulta que és totalment a l’inrevés. Segons el sistema judicial espanyol, doncs així ho preveu la pròpia Constitució del 78, en el seu article 24, estableix “la presunció d’innocència”. Així, qualsevol persona sotmesa a un judici, el ministeri fiscal i les acusacions són els encarregats de demostrar la culpabilitat i, a tenor de les proves aportades, els jutges dictaran sentència si qualsevol persona acusada és culpable o innocent. Però, a l’inici i durant el judici i abans de que es dicti sentència ferma, tota persona segueix gaudint de la seva presunció d’innocència.