dimarts, 19 de febrer del 2019

Junts sumem més, separats ens afeblim

No em cansaré de repetir un concepte que és la base del pensament holístic: el tot és sempre més que la suma de les parts. Això, traduït al terreny de la ciència política deu voler dir, més o menys, que les coalicions electorals sempre sumen més vots que els diferents partits per separat. Penso que aquest principi és útil per comprendre el funcionament de les societats complexes com la nostra. No hi dic jo, sinó les persones que han estudiat el funcionament de les nostres societats. Fora bo atendre les opinions d’aquests experts abans de ventilar-se sarcàsticament les propostes d’unir les candidatures dels partits que estan a favor del referèndum pactat per resoldre el conflicte de l’encaix de Catalunya a Espanya. 

Si algun partit no ho vol, com sembla que hi ha, que expliqui clarament les seves raons per oposar-s’hi. Val més que siguin sincers i diguin que volen anar sols perquè la societat reconegui que són els millors, els més votats i els elegits per la glòria republicana. Millor ser francs i no pretendre enredar a la ciutadania justificant la seva negativa adduint el que afirmen les enquestes. ¿Hi ha alguna enquesta que hagi preguntat la intenció de vot d’una coalició dels partits que estan d’acord en fer un referèndum pactat? Tampoc és acceptable adduir la dificultat de gestionar les diferents mirades sobre la realitat i les disparitat d’alternatives polítiques. Això tindria sentit si els objectius prioritaris a assolir al Congrés dels Diputats estiguessin vinculats amb la governabilitat d’Espanya. Però la preeminència fonamental d’aquesta coalició hauria de ser crear les condicions polítiques per aconseguir pactar un referèndum sobre la relació de Catalunya amb Espanya i tenir prou força política per aconseguir l'alliberament dels pressos polítics i el retorn dels exiliats.

¿És possible fer aquesta coalició? ¿amb qui? ¿cóm s’articula i es manté? Els subjectes de l’aliança han de ser tots els partits que estiguin a favor de la celebració d’un referèndum a Catalunya pactat amb l’Estat. Per la confecció de la llista, especialment la determinació dels seus primers llocs i l’ordenació dels candidats, podria fer-se creant una comissió de politòlegs, acceptats com expertes per tots els partits, els quals tindrien l’encàrrec d’establir, a partir dels diversos estudis demoscòpics, el pes i l’ordre dels candidats de cada partit de la coalició en la llista. Una altra funció d’aquesta comissió d’experts podria ser ajudar a la coalició a pactar en quins punts legislatius pot haver-hi acord i en quins no, i pactar com articular i gestionar les desavinences per evitar tensionar la coalició i afavorir que, en determinats temes, els col·ligats puguin establir acords diferents amb altres forces polítiques. Finalment, aquesta comissió podria ajudar als partits de la coalició a definir l’estratègia de la coalició per treballar políticament a favor de l’assoliment del seu objectiu principal: el referèndum pactat. ¿Per què una comissió de politòlegs? Perquè, quan cal avançar cal recórrer a la capacitat de la ciència política de apel·lar a la història, als estudis comparatius i a la raó científica per superar l’excés d’emotivitat en el qual es troba instal·lat l’independentisme. I també perquè poden ajudar als partits tradicionals a descobrir noves maneres d’articular la representació política superant els vells esquemes mentals del passat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada