En tot moment, les persones
creients podem testimoniar el sentit de la fe i convidar a altres persones a
compartir-la. Són moments en els quals es pot comunicar al nostre entorn tot
allò que dóna sentit a la nostra vida. Podem fer-ho sense aixecar la veu, sinó
actuant de forma coherent amb les creences i principis que ens sostenen. “Digueu a la gent: «El Regne de Déu és a prop
vostre»” (Lc 10,9)
Sovint donem la impressió que
estem sords a les evidències. Tenim el cor i la ment tancades a la realitat,
esdevenim insensibles al que passa al nostre entorn i no comprenen el que passa
perquè estem aïllats en nosaltres mateixos. Ens comportem com mancats de sentit
i de sentiments. Esdevenim cecs i sords a les injustícies i els patiments dels
altres. Cal tenir sempre la ment i el cor oberts per acollir i respectar a
totes les persones. “Llavors li porten un
sord, que amb prou feines podia parlar, i li demanaven que li imposés la mà.
Jesús se l'endugué tot sol, lluny de la gent, li ficà els dits a les orelles,
va escopir i li tocà la llengua amb la saliva. Després va alçar els ulls al
cel, sospirà i li digué: Efatà ! que vol dir: «Obre't!»” (Mc 7,32-34)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada